dimecres, 29 de maig del 2013

Pollastre amb menta i mel


Aquesta és una recepta que ens pot servir molt bé per un dia de festa: senzilla de fer, sense grans complicacions en els ingredients i amb un pèl d'exotisme, l'única dificultat es estar atent a la cocció i anar "pintant" de tant en tant el pollastre amb la barreja que us indicarem.

Ingredients (4-5 persones):
1 pollastre de pagès sencer i ja net
uns brots de menta fresca
1 o 2 alls al gust
1 llimona
1/2 tassa de mel
una mica de gingebre en pols
60 g de mantega

Trinxeu els alls i la menta i barregeu-ho totamb el gingebre. Poseu per sota la pell del pollastre la barreja i també per dins del pollastre.

Lligueu les potes i les ales del pollastre amb fil d'embastar perquè en coure'l no perdi la forma.

Escalfeu la mantega i barrejeu-hi el suc d'una llimona i la mel.

Encengueu el forn a 180º. Saleu i empebreu el pollastre i pinteu-lo amb la barreja de mantega i mel.

Per coure'l ho podem fer o bé a l'ast (si en tenim) o be posant-lo damunt la graella del forn i a sota, una llauna amb aigua. Deixem que cogui així a poc a poc i de tant en tant, pinteu de nou el pollastre amb la barreja de mantega, llimona i mel.

divendres, 24 de maig del 2013

Muhammara v.2.0

Feia molt de temps que teniem ganes de fer Muhammara a casa perquè des del primer moment que la vàrem provar en un restaurant libanès ens va encantar a tots. És més que una salsa,és  un acompanyament, un aperitiu i primer plat deliciós i si va acompanyat de pa de pita encara més bo! Li diem versió 2.0 perquè falta un dels ingredients principals: suc de magrana, que no en tenim naltros! però queda igualment molt bé així.

Ingredients (4-5 persones):
3 pebrots vermells escalivats
1 o 2 alls
100 gr de nous pelades naturals
mitja llimona
1 cullerada de cafè de comí mòlt
1 mica de pa sec o torrat
oli
suc de magrana (no en teniem)

Començarem per escalivar els pebrots. Podem fer-ho posant-los nets i sense untar amb oli, sota el grill del forn. Caldrà anar donant-lis voletes fins que siguin tous i la pell torrada. Deixem refredar-los posant-los dins d'un plat i tapant-los o dins d'un olla o qualsevol altre recipient.

Quan els pebrots siguin freds, els pelem, els hi treiem les llavors i els posem al túrmix. També hi posem els alls tallats i pelats, les nous, el comí, el pa sec o torrat, el suc de la llimona, una mica de sal i un bon raig d'oli.
Passem tot pel túrmix fins que tinguem una crema fina. Si queda massa líquida, hi posem més anous o pa. Si queda massa espessa, un raig d'oli i/o una mica del suc que deixen els pebrots escalivats. Rectifiquem de sal. Cal que quedi força densa.

diumenge, 19 de maig del 2013

Fonoll gratinat al forn

El fonoll no és gaire emprat a la nostra cuina, com a molt és fa servir pels caldos i en el cas de les llavors per aromatitzar el peix bàsicament. A Italia en canvi el fan servir força com a verdura, a les amanides o com acompanyament del plat principal. Aquesta és una versió de la recepta del fonoll gratinat que és força popular i presenta forces variants.

Ingredients (2 persones):
2 fonolls (el bulb)
1 o 2 cullerades soperes de pa ratllat (o sopa torrada que li deien abans a la Garrotxa)
1 o 2 cullerades de formatge ratllat
sal i pebre
mantega

Es netegen els bulbs i se'ls hi treu alguna part lletjota que puguin tenir. Els tallem a rodanxes no gaire gruixudes. En una olla amb força aigua els fem bullir fins que siguin quasi bé cuits. Els escorrem i els refredem amb aigua freda.

Posem un raig d'oli en una llauna que pugui anar al forn, repartim els fonolls pel damunt, salem i empebrem i cobrim amb una barreja de pa ratllat i formatge ratllat. Repartim trossets de mantega pel damunt.

Posem la llauna a gratinar fins que tingui un color dauradet. Si creiem que el fonoll pot estar una mica massa cru, podem posar el forn i fer que s'acabin de coure.

dimarts, 14 de maig del 2013

Tiramisú de maduixots i festucs

Aquesta recepta és una variant del tiramisú  feta amb maduixots i festucs tal i com el seu nom indica. És força popular a la blogosfera italiana i és d'allà on l'hem treta.

Ingredients:
6 o 7 melindros (jo els he comprat, però si els voleu fer vosaltres, recepta aquí)
250 g de maduixots aproximadament
250 g de mascarpone (1 pot)
2 ous
50 gr de sucre + 1 cullerada sopera més
30 gr de farina de festucs (festucs naturals triturats)
30 g de festucs naturals triturats grollerament
1 tassa i mitja de llet
100 gr de xocolata a la pedra
1 culleradeta de cardamom en pols (o de canyella si us agrada més)

Netegeu i aixugeu els maduixots, elimineu-ne les cuetes i talleu-los a rodanxes.

Prepareu xocolata desfeta: poseu en un cassó tota la llet i la xocolata ratllada i, si ho voleu, una culleradeta de cardamom (o una altra espècie que us agradi). Poseu el cassó a foc mitja, i aneu barrejant constanment fins a tenir una xocolata desfeta no gaire espesa.

Repartiu els melindros en el fons d'una safata alta o d'un bol de pirex (també ho podeu fer en copes grosses individuals). Aboqueu la xocolata tèbia pel damunt. Deixeu refredar.

Quan la xocolata estigui ben freda, repartiu els maduixots tallats pel damunt.

Mentrestant, en un bol, barregeu els rovells d'ou amb els 50 g de sucre; quan siguin escumosos i una mica blanquinosos, afegiu-hi una cullerada de farina de festucs i el mascarpone. Seguiu treballant la barreja fins que sigui escumosa de nou.

A part, amb la batedora, treballeu les clares per fer-ne merengues. Quan siguin a mig muntar, hi tirem una cullerada de sucre, això ajudarà a mantenir-les fermes. Seguiu treballant-les fins que siguin fermes de nou i lluents.

Amb molta cura, aneu afegint les clares ja muntades a la barreja de mascarpone. Quan tinguem una pasta fina, l'aboquem amb cura damunt els maduixots. Adornem amb la resta de farina de festucs i amb els festucs tallats grollerament.

Ho guardem a la nevera, millor si s'està com a mínim una nit en fred.

Els festucs cal que siguin naturals, però si ho volem, els podem torrar una mica per augmentar-lis el gust: els posem en una paella (sense oli ni res òbviament) i els posem a foc mitja, amb cura, els anem barrejant i quan comencin a tenir una mica de coloret, els traiem. Cal vigilar de no cremar-los.

dijous, 9 de maig del 2013

Gelat After Eight (xocolata i menta)

Un gelat amb una combinació irresistible: xocolata i menta. No té el color del que vénen a les botigues, però és 100% natural i si us fa il·lusió amb el color ben verd només us cal comprar colorant de pastisseria groc i blau i trobar el to de verd que us agradi (en vénen als supermercats).

Ingredients (6-8 persones):
200 g de nata liquida de muntar
1 brot de menta fresca
2 o 3 preses de xocolata al 70%
1 cullerada de sucre

Començarem per a fer una infusió de la menta i la nata liquida. Hi ha diverses maneres, nosaltres varem posar a bullir tota la nata i immediatament que estava per arrencar el bull, hi vam tirar la menta i ho vam deixar infusionar mitja hora aproximadament. La propera vegada, no farem bullir tota la nata: després no la varem poder muntar del tot bé i potser va ser per culpa d'aquesta bullida, per tant, el proper cop, bullirem una petita part i allà farem la infusió. Després que la tinguem freda, la barrejarem amb la resta.

Però ara, tornem al que vam fer nosaltres: varem  portar a bullir tota la nata com dèiem , hi vam tirar la menta i ho vam deixar infusionar. Al cap de mitja hora, vam treure la menta i vam deixar refredar.

Quan la nata estava freda la vam posar un parell d'hores a la nevera perquè es refredes més encara. Passat aquest temps, la vam treure i amb la màquina i les pales per muntar nata, vam començar a muntar-la, quan ens va semblar que agafava consistència, hi vam afegir una cullerada sopera de sucre; això normalment ajuda a pujar millor la nata. Com hem dit abans, vam tenir alguns problemes i no va acabar de muntar del tot bé, però va agafar una certa consistència i ho vam donar per bo.

Mentrestant, havíem trossejat ben petit les preses de xocolata i ho varem barrejar amb la nata. Un cop tot ben barrejat,  i dins d'un recipient de parets resistents, ho vam posar al congelador.

Com que no tenim màquina de fer gelats, de tant en tant, ho trèiem del congelador (cada 2 o 3 hores) i ho barrejàvem el millor que podíem. Això ajuda a evitar que es formin cristalls de gel.  Es fa d'un dia per l'altre i així queda ben gelat!

divendres, 3 de maig del 2013

Arengada amb xipoll

Aquesta recepta l'hem treta un llibre de receptes tradicionals de les Garrigues ("les cuines de les terres de lleida: les Garrigues"); en el llibre hi ha diverses variants i nosaltres n'hem acabat fent la nostra pròpia versió...no queda molt clar si l'acompanyament de l'arengada ha de quedar més o menys sucós, sembla ser que va al gust de qui cuina, per tant nosaltres hem triat donar-li una consistència tipus puré de patates o polenta. Recomanen deixar en oli una estona les arengades per treure'ls-hi la salabró o fer servir sardines de la costa, que són menys salades.

Ingredients (per persona):
1 arengada
2 o 3 cullerades de farina
all i julivert al gust

Començarem per escatar l'arengada: es pot fer perfectament fent-les saltar amb un ganivet amb una mica de serra , només cal tenir en compte de no saltar-lis  la pell.

Un cop tinguem l'arengada neta, la fregim en una paella amb oli. Quan la tinguem ben rosseta, la traiem i la reservem.

En el mateix oli, hi afegirem un parell de cullerades soperes de farina no gaire plenes. Les deixem coure sense que es cremin, el temps que es perdi el gust a farina crua i agafi una mica de color. En aquest moment, hi tirarem l'all pelat i trinxat i el julivert picolat ben fi. La quantitat anirà al gust de cadascú. Li donem un parell de voltes i deseguit, hi afegim una mica d'aigua (1 o 2 tasses de cafè). Remenem bé, perquè es desfaci la farina i deixem que cogui. No deixem de remenar en cap moment. La pasta es lligarà i agafarà la consistència d'un puré. Si ho volem més liquid, hi afegirem més aigua. Deixem que cogui i quan sigui ben cuita i lligada la pasta, retirem del foc i servim com a acompanyament de l'arengada.

Seguidors