divendres, 30 de març del 2012

Spanakopita (pastís grec de formatge i espinacs)

Feia molt de temps que volíem fer aquest pastís, però haver de treballar amb la pasta filo (o philo) feia que ho anessím deixant i deixant....i és que no és una pasta que es pugui aconseguir a qualsevol botiga o supermercat, tampoc no hi ha cap tradició de fer-la servir a la nostra cuina i té una fama de "difícil" i complicada que imposa una mica de respecte...al final ens hem decidit, ha pogut més la curiositat i aquí tenim el resultat! Hem seguit la recepta del bloc de l'Ornella, una italiana que viu a Grècia i té un bloc molt interessant que ens encanta de visitar (aquí). Hem canviat una mica les proporcions dels formatges i hem fet servir mató per la ricotta que apareixia a la seva versió.

Ingredients (4 persones):
6 fulles de pasta filo (1 paquet  250 gr )
1 ceba tendra
700 g d'espinacs ja bullits
250 g de mató
150 g de formatge feta
1 ou
anet
grans de sèsam per decorar
oli per pintar la pasta filo

Començarem per preparar un bol amb oli i un pinzell, ens servirà per untar les fulles de pasta filo. També tindrem preparat ja els espinacs, prèviament bullits amb aigua i sal i ben escorreguts.

En una paella començarem per coure la ceba tendra tallada ben fineta. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegirem l'ànet al gust. Quan sigui ben cuita, però sense arribar a enrossir-se, hi afegirem els espinacs i ho barrejarem bé. Quan sigui cuit, rectifiquem de sal i pebre i reservem.

Barregem en un plat els dos formatges, salem i empebrem. Llavors, els afegim als espinacs i hi afegim també l'ou lleugerament debatut. Reservem.

Untem una safata de vores altes que pugui anar al forn amb oli. Hi posem una primera fulla de pasta filo i la untem també amb oli. Repetim l'operació una altra volta. Aboquem pel damunt la meitat de la farsa d'espinacs. Afegim una nova fulla de pasta filo,untem amb oli i n'hi afegim una altra. Tornem a untar amb oli.
Aboquem la resta del farcit. Afegim dues capes més de pasta filo, untades individualment com hem fet abans.
Marquem amb un ganivet les porcions, així quan sigui cuit no es trencaran tan fàcilment. Tirem pel damunt el sèsam com a decoració.

Enfornem en el forn ja calent a 180º fins que sigui cuit. Si veiem que s'eenrosseix molt pel damunt, ho tapem amb paper de cuina.

La pasta filo cal tenir-la tapada mentre treballem , si no es resseca molt i no serveix. Els fulls que sobrin, els guardem ben tapats a la nevera.

dimarts, 27 de març del 2012

Panadons de carabassa (dues receptes)

Una nova recepta de panadons, en aquests cas farcits de carabassa. Buscant per internet, hem trobat dues menes de farcit amb carabassa, així que hem decidit provar-los tots dos aprofitant que teníem una carbassa prou grossa. També hem canviat una mica la recepta de la pasta, doncs hem vist que en molts casos hi afegien oli i un ou.

Ingredients (12-15 unitats no gaire grans):

pel farcit:
1 carbassa d'uns 700 gr
un grapat de panses
1 cullerada sopera de sucre
1 culleradeta de cafè de canyella molta
oli i sal i pebre negre

per la pasta:
400 g de farina
5 gr de llevat de forner
200 ml d'aigua aprox.
1 tassa de cafè d'oli
1 ou
sal

Començarem per posar en remull les panses.

Tallarem la carbassa a trossos i la posarem al forn a 180º fins que sigui tova. Li traurem la pell i les llavors i repartirem la carn en dues porcions iguals separades.

La meitat de la carbassa, l'amanirem amb oli i sal i pebre negre. L'altra meitat, la barrejarem amb sucre, les  panses escorregudes i la canyella. Aquests seran els dos farciments dels panadons.

Passarem a preparar la pasta.  Damunt del marbre de la cuina, farem un volcà amb la farina i al centre hi posarem, l'ou, l'aigua, sal, el llevat esmicolat i l'oli. Barrejarem tots aquests darrers ingredients i anirem afegint-hi la farina dels costats. Treballarem la pasta fins que sigui homogènia, que no s'enganxi i fina.
Formarem una bola i la deixarem reposar fins que dobli el volum.

Quan la pasta hagi llevat, farem porcions de la mida d'una mandarina petita més o menys. Damunt el marbre enfarinat i amb l'ajut d'un corró enfarinat també, estirarem les boletes una a una fins a formar el panadó. Al mig hi posarem una porció de una de les dues pastes de carbassa, i tancarem, plegant pel mig i fent-lis una cresta.

Mentrestant escalfem el forn a 200º, quan els panadons siguin tots preparats, els posem damunt una llauna que pugi anar al forn enfarinada i els hi tirem un raig d'oli pel damunt. Enfornem fins que siguin daurats per fora. Traiem els panadons del forn i desseguit hi tirem un altre raig d'oli.

dissabte, 24 de març del 2012

Coca d'espinacs i alls tendres

Una altra coca de verdures, en aquest cas d'espinacs, alls tendres i tomàquet  que des que la vàrem descobrir en aquest blog (aqui) l'hem fet diverses vegades sempre amb molt d'èxit. Només hi hem canviat la recepta de la pasta de coca: nosaltres hem fet servir la recepta de la coca de pa!

Ingredients (4 persones):

Per a la coca de pa:

250 g de farina de força
4 g de sal
5 g de llevat de forner
150 g d'aigua
25 g d'oli d'oliva

Pel farcit:
1 kg d'espinacs nets i tallats
3 o 4 alls tendres
1 tomàquet gros

Començarem per a tallar els espinacs a trossos no gaire grossos. Pelarem i tallarem a rodanxes els alls tendres i tallarem també a rodanxes el tomàquet. Els espinacs i els alls tendres els tremparem, es a dir els amanirem amb sal i oli i els deixarem reposar perquè deixin anar l'aigua. Farem el mateix amb el tomàquet però el mantindrem a part. Deixarem que reposin com a mínim un parell d'hores.

Mentrestant, prepararem la pasta de la coca tal i com s'explica aquí.

Quan tinguem la pasta de coca a punt, encendrem el forn a 200º. Estirarem la pasta fins que quedi una làmina fina i hi posarem pel damunt els espinacs i els alls tendres sense el suc que hagin fet. Repartirem pel damunt els tomàquets, amanirem amb un raig d'oli i enfornarem.

Baixem el forn a 180 graus i deixem que cogui, si veiéssim que la verdura es fa massa i que la pasta segueix crua, tapem la coca amb paper de forn.  Quan sigui cuita, la traiem del forn i l'amanim de nou amb un altre raig d'oli.

dimecres, 21 de març del 2012

Pa de fajol (i blat)

Un altre experiment a l'hora de fer pa, en aquest cas l'hem provat de fer utilitzant  farina de fajol; tractant-se d'un llegum i no pas d'un cereal, en el curs que vam seguir ens van aconsellar no fer servir més del 30% de farina de fajol sobre la farina total si no volíem que ens sortís un pa difícil de treballar i atapeït en extrem. Així que els hi vàrem fer cas. i com a primer pa amb fajol ens vàrem mantenir en les proporcions més clàssiques.

Ingredients (rodó de 800 g aprx.):
150 g de farina de fajol
350 g de farina de blat de força (les dues farines ens pesaran en total 500 g)
aigua :60% del pes total de la farina: 300 g (pesats)
llevat: 2% del pes de la farina, 10 g
sal: 2% del pes de la farina, 10-12g (variar si ens convé)
sucre: 3% del pes de la farina , 15 g (serveix per enfosquir la crosta)

En un bol, barrejar les farines, afegir seguidament el sucre, la sal i el llevat dissolt amb una mica d'aigua i immediatament la resta de l'aigua. Barrejar amb els mans o una forquilla al principi. Passar-ho desseguida al marbre lleugerament untat d'oli. Treballar-ho perquès estigui tot ben homogeni. (Això no és pastar)

Deixem reposar dins del bol un mínim de 15 minuts. No cal gaire més. Sempre guardarem la pasta dins d'un bol, tapada amb un drap i en un lloc fora de corrents d'aire.

Passat aquest temps, començarem a pastar-la. Es tracta (una de les tècniques) de posar la pasta sobre el marbre untat d'oli i amb les mans també una mica untades d'oli estirar amb el palmell amb molta cura, com si la massatgessim. La recollim i la pleguem, li donem un quart de volta i tornem a estirar. Repetim 15 cops. Sempre treballant suaument, sense trencar la pasta.

Deixem reposar dins el bol durant 15 minuts. Repetim 3 cops.

Quan hagem acabat la 3era repetició, segellarem i bolejarem la pasta, es a dir, farem com una pilota i amb les mans li donarem voltes molt suaument. Posem la pasta en un bol enfarinat. Deixem reposar tapat.

Deixarem que fermenti, és a dir que dobli el volum. Cal que al tocar amb el dit recobri la forma. No ens hem de passar tampoc, doncs perdria el llevat tota la força i tampoc no pujaria. Si volem que la molla sigui homogènia al màxim, quan porti uns 30 minuts llevant, podem agafar la pasta estirar-la una mica amb el corró i plegar-la sobre ella mateixa: farem imaginariament 3 parts de la pasta plegarem una de les parts exterior cap a dins, l'altra també al damunt del primer plec i bolejarem de nou.

Quan hagi fermentat, amb les mans untades d'oli, delicadament perquè no perdi el gas, ho segellem de nou des de fora cap a dins, girem la pasta i bolegem de nou.

Ara vindrà el moment d'enfornar. Prèviament, per tant, haurem encès el forn a 250 º. També hi haurem posat una llauna o atuell on pugi anar-hi aigua. Tindrem també aigua escalfant-se al foc.
Posarem dins del forn també una llauna plana a escalfar i quan sigui el moment, posarem el pa al damunt i deixarem que cogui. 

Quan hagem d'enfornar el pa, li fem amb un ganivet o un cúter uns talls (ajuden a que no s'esquerdi el pa i també a fer bonic), obrim el forn, hi posem el pa i ho tornem al forn. Tanquem el forn i immediatament, agafem l'aigua bullint , obrim de nou el forn i posem aigua a l'atuell. Tanquem i deixem que es cogui uns 15 minuts a 220º. Traiem del forn l'atuell i deixem que segueixi la cocció a 200º, una hora aproximadament.

Quan el pa sigui cuit, tanquem el foc, traiem el pa del forn i deixem que es refredi damunt d'una reixeta. Podem ficar de nou la reixeta i el pa dins del forn i deixar-lo amb la porta oberta perquè així es refredi més lentament i evitem que la crosta es pugui estovar.

Recomano mirar la web del "forodelpan" on hi ha tonelades d'informació, links i vídeos al respecte. També tenen una "guia bàsica para empezar a hacer pan" que està molt bé, amb FAQs i tot!

dilluns, 19 de març del 2012

Terrina de peus de porc amb verdures

 
Una manera diferent de menjar peus de porc: en forma de plat fred, ideal per preparar amb temps i menjar lleugeret, pícnics, sopars freds i  per l'estiu també.Ho podem acompanyar d'una amanida verda i tenim un plat complert.

Ingredients (4 persones):
2 peus de porc
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 ceba
2 tomàquets
all i julivert

per coure els peus:
2 pastanagues
1 ceba
1 nap
2 claus d'espècie
alls i julivert

El dia abans, començarem per coure els peus de porc: posant-los juntament amb la bressa en una olla i deixant-los coure un mínim de dues hores. Si cal escumarem la superfície si veiéssim que s'hi fa bromera. Passades les dues hores, es treuen els peus i es desossen. Un cop desossats, els tallem a trossets a gust del cuiner i els reservem. Reservarem també el brou de coure'ls, prèviament colat.

En una paella, sofregirem la ceba tallada ben fina. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegirem els pebrots i els tomàquets, tot tallat petit. Passats uns minuts, hi afegirem l'all i el julivert també picolats ben fins.

Quan tot sigui ben cuit, hi afegim els peus de porc i ho barregem tot bé. Deixem que cogui plegat uns minuts, rectifiquem de sal i pebre i apaguem el foc.

En un motllo rectangular folrat de paper film, aboquem el farciment i hi aboquem pel damunt una miqueta del brou. Removem amb cura, cal que el brou ocupi tots els possibles foradets que quedin i que la terrina quedi compacta. Tapem amb una mica més de paper film i ho posem a la nevera.

A l'endemà, ho desemmotllem i ho servim.

dissabte, 17 de març del 2012

Com fer?...per coure Llegums

Amb aquesta entrada "inaugurem" una petita nova secció...l'hem anomenada "Com fer?" i serà un resum o un arxiu de com fem nosaltres determinades receptes-base o tècniques culinàries. Creiem que és més fàcil explicar-ho a part  que no pas a l'inici d'una determinada recepta començar explicant una determinada tècnica o procediment que potser és llarg o repetitiu o que potser (com el cas dels llegums) també es pot comprar ja cuit o fet i per tant, no sempre ens interessa saber com ho faríem.
Per exemple, aquesta primera entrada serà una petita explicació de com coure llegums un mateix a casa. A nosaltres ens agraden molt, i sempre tenim al rebost una certa quantitat de llegums secs preparats per a fer-los servir. Aquí explicarem la forma com els coem abans de preparar amb ells una recepta o una altra. Si  a cada recepta de llegums expliquéssim que fer en cas de tenir-los sec crec que podria ser una mica repetitiu i farragós. Els llegums un cop cuits es guarden uns quants dies a la nevera (millor amb el suc de la cocció) i es pot aprofitar per a preparar diverses receptes. Cuits tal i com explicàrem aquí queden molt millor que no pas els de pot, però (ho confessem) no tan bons com els de les llegumaires dels mercats.

Mongetes o fesols:

mongetes o fesols
aigua mineral (per bullir-les)
2 pastanagues
1 ceba
claus d'olor
sal


La nit abans, posem les mongetes o els fesols en remull en aigua freda i amb una cullerada sopera de bicarbonat.
A mig matí, posem en una olla que tingui una bona tapadora (ha de quedar ben tapada): les mongetes ja remullades, una ceba pelada amb uns quants claus d'olor clavats, dues pastanagues petites pelades  i tallades a trossos grossos. Escorrem les mongetes però no els hi passem aigua! cal "conservar" el bicarbonat. Omplim amb aigua freda fins a uns dos dits per sobre dels llegums. Tapem bé l'olla i encenem el foc normal, quan comenci a bullir l'aigua, baixem el foc al mínim. Deixem coure sempre tapada l'olla i el foc al mínim. A l'ultim moment, salem.
El temps de cocció pot variar segons el tipus de mongeta o fesols. Però sempre serà com a mínim mitja hora.

Cigrons:

cigrons
bicarbonat (2 cullerades soperes)
aigua mineral per a bullir-los
sal


La nit abans, posem també els cigrons en remull amb dues cullerades soperes de bicarbonat i aigua freda.
A l'endemà posem aigua mineral de garrafa en una olla que es pugui tapar bé i quan sigui a punt de bullir tirem els cigrons. Baixem el foc al mínim i deixem que cogui tapat. Un o dos dits d'aigua per damunt dels cigrons, sempre. També cal que salem a l'ultim moment o quedaran dusos.

Llenties:

llenties
1 ceba
claus d'olor
aigua de garrafa
sal

Segons el tipus de llenties potser no caldrà remullar-les, per exemple les tipus "pardillas" no cal. Si no, fem com els altres llegums i els remullem amb bicarbonat la nit abans.
Posem les llenties en una olla que es pugui tapar bé, amb la ceba pelada i amb els claus d'olor clavats a la ceba. Posem prou aigua de garrafa (mai d'aixeta) per cobrir les llenties i que quedin dos dits per sota de la superfície. Tapem i quan comenci a bullir, baixem el foc al mínim. Quan ja siguin cuites, salem, deixem un minuts més i apaguem el foc.


Pèsols negres del Berguedà:

pèsols negres (els vénen secs)
1 ceba de figueres
4 o 5 claus d'olor
1 os salat de porc
1 fulla de llorer
aigua mineral de garrafa


Començarem per la nit abans posar els pèsols en remull amb força aigua i una cullerada grossa de bicarbonat.

A mig matí de l'endemà, els traurem del remull i els escorrerem. Posem els pèsols en una olla amb força aigua de garrafa, una ceba pelada i amb 4 o 5 claus d'olors clavats i l'os de pernil. Encenem el foc, tapem i deixem que cogui a foc baix fins que siguin del tot cuits (una hora i mitja aprox.). A l'últim moment, salem.



El temps de cocció dependrà moltíssim del tipus de llegums...no podem fixar un temps aproximats perquè canvia si bullim fesolets de Banyoles, pilariques, segons el tipus de cigró o de llenties...i és que n'hi ha infinitats! L'aigua de bullir-los sempre mineral! i salarem sempre a l'últim moment o si no tindrem balins!
Òbviament si volguéssim coure'ls amb olla-express seria diferent, però com que no en tenim no podem posar cap mena d'instrucció concreta.

dimecres, 14 de març del 2012

Pela de llimona confitada

Aquestes postres són molt senzilletes de fer i ens poden servir per aprofitar llimones que tinguem. La pela així confitada ens la podem menjar sola, o amb iogurt o tallada fineta per adonar un pastís o amb mató per a farcir unes creps, per exemple.

Ingredients:
llimones
sucre
aigua

Tallem les peles de les llimones, com si fossin tires fines i sense la part blanca.  Dobleguem cada tireta sobre ella mateixa i amb l'ajut de fil i agulla com si féssim un collaret, les enfilem totes (bé, si no en tenim ganes, no cal, però així queden més maques) . Posem les peles de llimona a bullir amb aigua fins que siguin toves.

Mentrestant, preparem en un altre cassonet, un almívar amb sucre i aigua. Quan les llimones siguin cuites, les traiem de la primera olla i les posem en l'almívar a bullir durant uns 10 minuts.

Passat aquest temps, treiem el fil i fiquem les peles en un pot, cobrint-les amb l'almívar.

dilluns, 12 de març del 2012

Carabassa amb sàlvia

Una manera diferent de menjar la carbassa, al forn amb sàlvia com a herba aromatitzant. Senzilla i fàcil de fer!

Ingredients (2 persones):
700 g de carabassa
sàlvia (unes branquetes)
oli, sal i pebre.

Tallem la carabassa a rodanxes i li traiem la pell si volem. En una llauna que pugui anar al forn, hi tirem un raig d'oli, hi posem els talls de carbassa pel damunt i damunt d'ells, la sàlvia, sal i pebre.

Enfornem a 180º fins que sigui cuita. Quan la traguem del forn, hi tirem un altre raig d'oli pel damunt.

divendres, 9 de març del 2012

Xató (i xatonada amb truita de carxofes)

Des que ja fa uns quants anys vam provar per primer cop el xató que no pot faltar a casa durant la temporada de l'escarola. Com a amanida resulta força complerta, i per tant sovint fem una xatonada "com cal", es a dir,  com a plat únic, acompanyant el xató amb alguna truita, no sempre és una truita de mongetes com manaria l'ortodoxia, aquest cop, em vàrem fer una de carxofes.
Es famosa la rivalitat entre diverses viles del Garraf i del Penedès (Sitges, Vilanova, El Vendrell, també Vilafranca....) reclamant ser el "seu" xató l'original i el seu poble el bressol d'aquest plat; en aquest cas, ens hem decantat per la recepta de Sitges i la salsa d'amanir, és la típica versió que fan allà.

Ingredients (2 persones):

Per la salsa:
10-12 avellanes torrades
10-12 ametlles torrades
2 seitons
2 o 3 grans d'alls
3 nyores escaldades
bitxo (optatiu, no li varem possar)
1 llesqueta de pa torrat
oli, sal i vinagre

Per l'amanida:
1/2 escarola
1 tomàquet de Montserrat
1 ceba crua (opcional)
4 o 5 seitons
tonyina salada o de llauna (1 llauna)
bacallà salat i esqueixat (uns 100 gr)
olives arbequines (un grapat)

Per la truita:
2 ous
llet
2-3 carxofes

Començarem per a prepara la salsa el dia abans o un bon grapat d'hores abans, doncs és més bona si reposa unes hores.

En un morter o en el minipimer trinxarem les ametlles, les avellanes, els seitons dessalats, el alls prèviament escalivats, la polpa de les nyores, la llesca de pa fregit xopa en vinagre. Hi afegirem una mica de vinagre i ho lligarem amb oli d'oliva. Ha de quedar-nos una salsa espessa però lliscant. Rectificarem de sal  si fos necessari.

Netegem, remullem i trossegem l'escarola. La repartim damunt una safata.Tallem el tomàquet i la ceba i la posem damunt l'escarola.  Dessalem una mica els seitons, esqueixem el bacallà i la tonyina. Repartim pel damunt de l'escarola, hi tirem les oliv.es i finalment la salsa.

A part, fem la truita de carxofes. Primer caldrà netejar i pelar les carxofes, tallar-les a làmines fines i deixar-les una mica amb aigua i un raig de llimona perquè no ennegreixin. 


En una paella amb oli, fregim les carxofes escorregudes prèviament i quan siguin cuites, hi tirarem els ous batuts amb el raig de llet. Procedim a fer la truita de la manera habitual.

Tallem la truita a porcions i la servim acompanyant el xató. Si volem fer més complerta la xatonada podem acompanyar-la amb mongetes seques cuites o bé fer alguna altra truita, preferenment amb mongetes cuites i/o botifarra.

dimarts, 6 de març del 2012

Pa de sègol (i blat)

Ara  s'ha posat tant de moda fer-se un mateix el pa a casa  no ens hi em pogut resistir i ens hem apuntat nosaltres també a aquesta opció. Després d'assistir a una classe (molt interessant), tafanejar per internet per aquí i per allà, fer algunes proves amb la recepta bàsica (amb bons resultats) i algunes amb massa mare (en aquest cas bastant desastroses)  ens hem decidit partir de la recepta més senzilla començar a fer altres proves i experiements. Aquest és el primer: pa amb un de farina de sègol i farina de blat.

Ingredients (rodó de 800 g aprox.):
125 g de farina de sègol
375 g de farina de blat de força (les dues farines ens pesaran en total 500 g)
aigua :60% del pes total de la farina: 300 g (pesats)
llevat: 2% del pes de la farina, 10 g
sal: 2% del pes de la farina, 10-12g (variar si ens convé)
sucre: 3% del pes de la farina , 15 g (serveix per enfosquir la crosta)

En un bol, barrejar les farines, afegir seguidament el sucre, la sal i el llevat dissolt amb una mica d'aigua i immediatament la resta de l'aigua. Barrejar amb els mans o una forquilla al principi. Passar-ho desseguida al marbre lleugerament untat d'oli. Treballar-ho perquès estigui tot ben homogeni. Això no és pastar.

Deixem reposar dins del bol un mínim de 15 minuts. No cal gaire més. Sempre guardarem la pasta dins d'un bol, tapada amb un drap i en un lloc fora de corrents d'aire.

Passat aquest temps, començarem a pastar-la. Es tracta (una de les tècniques) de posar la pasta sobre el marbre untat d'oli i amb les mans també una mica untades d'oli estirar amb el palmell amb molta cura, com si la massatgessim. La recollim i la pleguem, li donem un quart de volta i tornem a estirar. Repetim 15 cops. Sempre treballant suaument, sense trencar la pasta.

Deixem reposar dins el bol durant 15 minuts. Repetim 3 cops.

Quan hagem acabat la 3era repetició, segellarem i bolajarem la pasta, es a dir, farem com una pilota i amb les mans li donarem voltes molt suaument. Posem la pasta en un bol enfarinat. Deixem reposar tapat.

Deixarem que fermenti, és a dir que dobli el volum. Cal que al tocar amb el dit recobri la forma. No ens hem de passar tampoc, doncs perdria el llevat tota la força i tampoc no pujaria. Si volem que la molla sigui homogenèa al màxim, quan porti uns 30 minuts llevant, podem agafar la pasta estirar-la una mica amb el corró i plegar-la sobre ella mateixa: farem imaginariament 3 parts de la pasta plegarem una de les parts exterior cap a dins, l'altra també al damunt del primer plec i bolejarem de nou.

Quan hagi fermentat, amb les mans untades d'oli, delicadament perquè no perdi el gas, ho segellem de nou des de fora cap a dins, girem la pasta i bolegem de nou.

Ara vindrà el moment d'enfornar. Prèviament, per tant, haurem encès el forn a 250 º. També hi haurem posat una llauna o atuell on pugi anar-hi aigua. Tindrem també aigua escalfant-se al foc.
Normalment posarem també una llauna plana a escalfar i quan sigui el moment, posarem el pa al damunt i deixarem que cogui. Jo faig servir un altre mètode perquè m'ajuda a que el pa no perdi la forma (tenia problemes amb el tema): es posar un recipient metàl.lic (una olla o en el meu cas un motllo rodó de parets altes) al forn i deixar que s'escalfi.

Quan hagem d'enfornar el pa, li fem amb un ganivet o un cúter uns talls (ajuden a que no s'esquerdi el pa i també a fer bonic), obrim el forn, treiem el motllo , l'enfarinem ràpid (ull que crema!) , hi posem el pa i ho tornem al forn. Tanquem el forn i immediatament, agafem l'aigua bullint , obrim de nou el forn i posem aigua a l'atuell. Tanquem i deixem que es cogui uns 15 minuts a 220º. Treiem del forn l'atuell i deixem que segueixi la cocció a 200º, una hora aproximadament. Passats uns 45 minuts, podem treure el pa del motllo i deixar que continuï coent damunt la reixeta del forn.

Quan el pa sigui cuit, tanquem el foc, obrim la porta del forn una miqueta i deixem que es refredi a dins, així la crosta no s'estova.

Recomano mirar la web del "forodelpan" on hi ha tonelades d'informació, links i vídeos al respecte. També tenen una "guia básica para empezar a hacer pan" que està molt bé, amb FAQs i tot!

dissabte, 3 de març del 2012

Pèsols amb menta

Aquesta és una recepta que ens agrada fer per la carmanyola..és una mica un pecat a plena temporada, fer-la amb pèsols congelats i no pas amb frescos, però era que teníem a mà. També recomanem, fer servir menta fresca sempre que poguem..nosaltres aquest cop tampoc ho varem fer! i és que això de tenir poc temps, a vegades fa males passades. Si volem aquesta a recepta li podem afegir una mica de cansalada o pernil salat, però la veritat és que tal qual la posem aquí ja està boníssima.

Ingredients ( 2 persones)
400 g de pèsols congelats
1 ceba petita
2 alls tendres
menta seca (millor si la tinguéssim fresca)
sal i pebre
farina

En una paella grossa, hi tirem un raig d'oli i quan comenci a estar calent, la ceba tallada a juliana i els alls tendres tallats a rodanxes petites. Salem i deixem que la ceba s'estovi. si cal, hi afegim una miqueta d'aigua (poca, com una cullerada sopera). No se'ns ha de cremar la ceba ni tan sols enrossir.

Quan la ceba estigui ben tendra, hi tirem els pèsols i hi afegim una mica més d'aigua. Salem i empebrem i deixem que cogui. Quan porti uns minuts fent xup-xup, hi tirem la menta picolada ben fina. Barregem i deixem que segueixi coent.

Si els pèsols no estan fets i veiem que el guisat està molt sec, hi afegim una mica d'aigua. Quan falti molt poc per a estar cuit, hi tirem una miqueta de farina: la idea és que absorbeixi el suquet que pugui haver-hi, però si hi ha molt de suc, no hem de tirar molta farina! només com si saléssim. Remenem i deixem que la farina es cogui. Rectifiquem de sal i pebre. Servim calent.

dijous, 1 de març del 2012

Coquetes o Pancakes de fajol

Els pancakes són una mena de creps o coquetes típicament americanes i canadenques, s'acostumem a menjar amb mel i mantega o xarop d'arç; en la nostra versió les hem fetes amb un ingredient típic de la nostra comarca favorita: el fajol de la Garrotxa. La volíem publicar coincidint amb la Fira del Fajol que cada any es celebra a Batet de la Serra per a promocionar-ne el consum, però malauradament se'ns va anar retrasant. L'acompanyem amb una melmelada de cireretes d'arboç casolana que ens va regalar un company de feina.
(Aquestes coquetes es podrien també fer íntegrament de farina de fajol)

Ingredients (6-8 u.):
50 g de farina de fajol
100 g de farina de blat
1 cullerada sopera de sucre (o més si ens agrada el dolç)
1 ou gros
llet, uns 100 gr aprox.
llevat tipus royal
2 cullerades d'oli més una mica més per la paella i per coure els pancakes
sal

Acompanyament:
melmelada casolana de cireres d'arboç o qualsevol altra melmelada o mel o nocilla

En un bol posem les farines, el sucre, una mica de sal i barregem.

A part, batem l'ou com si féssim una truita. L'afegim a les farines i barregem. Hi afegim llet i les 2 cullerades d'oli fins a tenir una consistència liquida però espessa, com un almívar aproximadament. Hi afegim el llevat.

Escalfem una paella no gaire grossa, hi tirem una mica d'oli i hi posem una porció de pasta de pancake. Ens ha de cobrir tota la paella i quedar una miqueta gruixuda. Els pancakes tradicionalment acostumem a ser més petits però més gruixuts que una crep. Quan estigui quallat d'una banda, ho girem amb cura i deixem que qualli de l'altra.

Quan el pancake sigui cuit, el traiem del foc i el posem en un plat. Untem amb melmelada. Procedim fer-ne un altre i quan el tinguem, el posem damunt del primer i l'untem també amb melmelada. Repetim fins a acabar la pasta.

Servim calents o tebis.

Seguidors