divendres, 30 de setembre del 2011

Relleno (préssecs farcits)

Amb uns dies de retard i per celebrar la Mercè (aquest any realment passada per aigua), pengem un plat de festa major: el relleno, o sigui, préssecs farcits amb carn. Si no teniu, o no us agraden, els préssecs es poden fer amb pomes o peres, però nosaltres quan ho fem, ho fem amb préssecs de vinya.

Ingredients (4 persones):
4 préssecs de vinya no gaire madurs
70 g de carn picada de porc
70 g de carn picada de vedella
canyella en pols
sucre
1 canó de canyella
1 carquinyoli
6 o 7 ametlles
sal i pebre negre

Netegem els préssecs, tallem la part de dalt fent una tapadora i budiem el pinyol. Si volem, podem aprofitar la carn del préssecs que "surti" amb el pinyol , tallant-la a bocinets menuts i afegint-la a la carn.
En una paella, sofregim una mica la carn, afegim-t'hi la canyella, els trossets de préssecs i amanint amb sal i pebre. Quan sigui cuit, ho treiem i farcim els préssecs. Tapem amb la part de dalt de la fruita que hem tret abans.
Posem els préssecs en una cassola que pugi anar al forn. Hi afegim aigua fins a la meitat dels préssecs aproximadament, una cullerada sopera de sucre ben plena i el canó de canyella. Enfornem amb el forn ja calent a uns 170º. Deixem que es cogui a poc a poc. Si veiem que es crema massa la part de dalt de la fruita, tapem la cassola amb paper de forn i continuem la cocció.
A part, fem una picada amb el carquinyoli i les ametlles. Quan tot sigui  ben trinxat, si vole, hi posem una mica més de canyella.
Quan els préssecs siguin cuits, els treiem del foc, però procurem mantenir-los calents. Agafem una part del suc, i ho posem en una cassó o en una paella, encenem el foc i deixem reduir. Quan comenci a reduir, hi afegim la picada i deixem que es concentri més.
Posem els préssecs en el plat i acompanyem amb la salsa reduïda pel damunt o en un costat, com vulguem.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Nyoquis de mató

Els nyoquis es poden fer amb molts ingredients, el més usual és la patata evidenment, però també se'n fan de carbassa, fajol (aqui), castanyes, etc. només cal anar a donar un cop d'ull per la blogosfera italiana per sorprendre's de la quantitat de variants que s'amaga darrera la paraula "nyoqui".  En el nostre cas, es tracta d'una recepta fàcil i (relativament) ràpida per a fer nyoquis cassolans amb el mató com a ingredient principal...en aquest cas vàrem acompanyar-los amb romesco (aqui) , però , es clar, hi ha una pila de salses per triar com acompanyament!

Ingredients (4 persones):
500 g de formatge mató de bona qualitat
1 ou
100 g de formatge ratllat
farina (la que admeti)
sal, pebre i nou moscada

En un bol barregem el mató, l'ou, la sal, el pebre i la nou moscada sense pastar. Hi anirem afegint farina fins que s'aconsegueixi una bola de pasta que veiem que podrem treballar. Hem de fer-ne porcions (5 o 6), formar amb cada porció cilindres del gruix d'un cigar havà i anar-los tallant a mides regulars. Els anem guardant en una safata enfarinada separats entre ells, per evitar que s'ens enganxin.

Els posarem a coure aquests nyoquis en aigua abundant, amb sal i un raig d'oli. Quan són cuit, es a dir, quan surtin a la superfície, els retirem amb una escumadora i els reservem.

Els servim amb la salsa que haguem triat; quan la tinguem preparada, l'aboquem encara calenta pel damunt i servim.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Pebrots farcits de formatge a la grega

Una recepta molt senzilla de fer i amb un gran resultat, l'hem tret d'aquest blog en italià escrit des de Grecia, on podeu trobar també altre receptes tradicionals gregues.

Ingredients (2 persones):
4 pebrots verds italians
1 tall de formatge de cabra Garrotxa (la recepta original porta feta)
orenga
menta
alfàbrega
1 all
oli i pebre negre

Tallem la part de dalt dels pebrots formant un tap, doncs haurem de farcir-los i el peduncle juntament amb una mica del mateix pebrot ens servirà de tapa. Buidem les llavors.

Aixafem el formatge amb una forquilla i hi afegim l'orenga, la menta , l'alfàbrega i l'all talladet petit. Salem una mica i empebrem.

Farcim amb el formatge i les aromes els pebrots. Tapem amb els peduncles, els posem en una cassola o una llauna que pugui anar al forn, reguem els pebrots amb oli i enfornem.

Deixem a uns 180º fins que siguin ben cuits.

divendres, 23 de setembre del 2011

Albergínies en conserva

 
Una recepta tradicional, utilitzada abans per a conservar i consumir tot l'any les albergínies que es collien a l'estiu...ara que en trobem tot l'any al super i la gent que té horts acostuma a congelar els excedents, fer conserves no és tan habitual, però aquesta recepta resulta ideal per acompanyar carns o per afegir a les amanides.

Ingredients:
1 kg d'albergínies
1 l. de vinagre blanc
pebre vermell al gust
menta
orenga
2 o 3 alls trinxats
1/2 l. d'oli
sal

Netegem les albergínies i sense pelar-les els hi traiem les cues, les tallem a daus i les fem bullir de 5 a 10 minuts en vinagre. Un cop passat aquest temps, les escorrem i les deixem assecar damunt d'un drap.

Quan siguin fredes, les posem al forn no gaire calent, perquè s'acabin d'assecar, vigilant que no es cremin. 

Mentrestant, barregem els alls trinxats, el pebre vermell, l'orenga i la menta tallada fina i reservem.

Quan els daus d'albergínies siguin ben secs, omplirem un pot amb una capa d'albergínia, una capa de la barreja d'herbes, una altra capa d'albergínia i així successivament, fins a omplir del tot el pot.

Afegim al pot (o pots) oli suficient perquè les albergínies quedin ben cobertes, vigilant de no deixar bombolles d'aire. Tapem els pots i deixem reposar un parell de setmanes com a mínim, abans de començar a consumir-les.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Gelat de iogurt, mango i cardamom


Un altre gelat de iogurt molt fàcil de fer, aquest cop amb mango i el toc del cadàmom i, opcionalment, amb un topping de festucs...deliciós i ràpid de fer.

Ingredients (4 persones):
2 iogurts grecs
2 mangos mitjans madurs
1 culleradeta de cardamom
2 cullerades de sucre

festucs trinxats grollerament (opcional)

Pelem els mangos i els tallem a trossets. Els posem en un cassó juntament amb el sucre, encenem el foc i deixem que cogui a temperatura mitjana fins que el sucre estigui desfet i quasi sembli una melmelada. Ho retirem del foc i deixem refredar.

Quan els mangos siguin freds, els hi barregem el cardamom al gust i els iogurts grecs. Ho pasem tot pel túrmix i quan quedi tot ben homogeni i fi, ho passem a un bol que pugui anar al congelador .

Deixem el gelat al congelador i de tant en tant, remenem per a trencar el gel i perquè així ens quedi una crema fina i homogènea. 

A l'hora de servir-lo, formem boletes, les posem a la copa o al plat i hi escampem festucs trinxats pel damunt. 

diumenge, 18 de setembre del 2011

Cargols a la gormanda

Una de les dues receptes "clàssiques" de cargols a casa és a la gormanda (l'altra és fer-los amb conill), una recepta gustosa, que agradarà inclús als qui no els hi agraden els cargols: la salseta està deliciosa! això sí, cal empastifar-se els dits..En aquest cas, i excepcionalment, els vàrem comprar congelats..normalment aprofitàvem els dies de pluja per sortir a caçar-ne, i per això, inclourem també la manera de netejar-los i enganyar-los (*), tal i com fem a casa, malgrat que , aquest cop, evidentment no era necessari.

Ingredients (4 persones)
1 kg de caragols
2 o 3 cebes
1 fulla de llorer
cansalada viada
una mica de farina
sal i pebre negre

Tallarem la ceba a juliana i la cansalada a daus. En una paella, hi tirarem un raig d'oli i hi afegirem la cansalada, deixarem que cogui i quan comenci a enrossir-se, hi afegirem la ceba i el llorer. Salem. Deixarem que la ceba es cogui a foc baix, sense agafar color. Quan sigui ben cuita, hi tirem els caragols i si cal, una mica de suc d'enganyar-los (*). Empebre i rectifiquem de sal. Afegim una cullerada rasa de farina, remenem constanment fins que la farina es cogui, i els cargols i la ceba quedin ben impregnats del suc.
Ja ho tenim a punt per servir-los.



(*) Per netejar, enganar i coure els caragols:

aigua abundant
llorer
farigola
romaní
alls

Deixarem els cargols en dejú uns 10-15 dies. Ens caldrà posar-los en una caragolera, o en alguna mena de caixa o bossa amb reixetes prou grosses perquè respirin, però prou petites per que no se'ns escapin. Mai en bosses de plàstic. Si els posem en una caixa o en una capsa, comte que no s'acumuli brutícia al fons, i comte amb posar-hi paper, perquè se'l mengen i llavors no estaran nets.

Un cop dejunats, per netejar-los caldrà posar-los en aigua freda o natural, mai calenta: aprofitar dues piques de la cuina o la pica i un perol o cossi gros,i amb paciència i a base d'anar canviant-los de lloc, anar-los netejant. Cal deixar que s'enfilin una mica per les parets de la pica o del cossi, ells mateixos es netegen amb el moviment de brutícia que puguin tenir a la closca i treuen la bava que puguin tenir. La brutícia més resistent, no hi ha cal altra manera que treure-la amb les mans (millor enguantades) o amb un raspallet finet.També convé "desfer-se" dels que no donguin senyals d'estar espavilats: que no surten de la closca per exemple, de cap manera. Hi ha gent que els renta amb aigua amb sal, però llavors bavegen tota l'estona i no hi ha manera que ens quedin nets. Un cop triats, i ja ben nets, passarem a enganyar-los per coure'ls.

Posarem al foc molt i molt baixet una olla ben grossa amb aigua suficient, caldrà que tingui tapa a més. Hi posarem a més les herbes: farigola (molta) , romaní, una fulla de llorer, un o dos alls pelats i romaní al gust. Hi tirarem els caragols quan encara sigui tot fred. Taparem l'olla i damunt la tapa hi posarem un pes, així evitarem que els cargols la moguin. Deixarem que es coguin molt a poc a poc, si el foc va massa de presa, s'amagaran i no hi haurà manera de menjar-se'ls. No hi poseu sal de cap manera! Ja salarem la salsa d'acompanyament!

Quan siguin cuits, els colem. Reservarem una mica de brou de bullir-los per si ens cal per la salsa i guardem els cargols a la nevera fins el moment d'afegir-los a la cassola amb els caragols o amb els peus de porc o barrejar-los amb la salsa que hagem triat.

divendres, 16 de setembre del 2011

Patates d'Olot farcides de vaquetes (rossinyols)

Una versió diferent de les patates d'Olot (aqui), aquest cop les hem fetes farcides de rossinyols aprofitant que hi ha hagut una certa abundància durant l'estiu.

Ingredients (10-12 peces):

pel farcit de bolets:
200 g de rossinyols o vaquetes (Cantharellus cibarius)
1 ceba petita
vi blanc
sal i pebre negre

per les patates:
1 clara d'ou
2 patates mitjanes
oli i sal

Per fer el farcit de vaquetes començarem per netejar-les i tallar-les a bocins no gaire grossos. Pelem la ceba i la tallem el més fina possible.

En una paella, posem una mica d'oli i la ceba i una mica de sal. Deixem que es cogui i quan comenci a tornar-se transparent, hi aboquem el vi blanc. Deixem que el vi es redueixi ihi afegim els rossinyols (vaquetes). Quan estigui tot ben cuit, retirem del foc i deixem refredar-ho. Quan s'hagi refredar, ho pasem pel passapures i en fem una pasta (pel turmix, millor que no, perquè tampoc no volem una papilla).

Netegem i pelem les patates, i amb la mandolina en fem llesques ben primes.

En una paella amb força oli, anem posant-hi les llesquetes ben primes, cal que es coguin una mica però que no enrosseixin, només que perdin la rigidesa. Les anem passant a un plat amb paper absorbent. Salem.

Quan siguin totes passades, n'agafem una i hi posem al damunt una cullerada de pasta de bolets, sense que arribi a les vores, llavors, la tapem amb una altra llesca i passem la patata d'Olot per clara lleugerament batuda, així queda segellada i no marxarà el farcit. La posem en oli calent i deixem que enrosseixi. Repetim amb totes les llesquetes fins acabar-les o acabar la pasta.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Amanida d'endívies amb poma i avellanes

Una amanida molt complerta i refrescant, la recepta ens la vàren ensenyar en un curs de cuina.

Ingredients (2 persones):
1 endívia neta
1 poma grosa no farinosa, tallada a daus i regada amb suc de llimona
125 g de pinya natural, tallada a trossos
2 talls de pernil salat tallats fins
40 g d'avellanes torrades pelades
2 tomàquets madurs
1 llimona, el suc (per la poma)

salsa vinagreta de llimona:
6 cullerades soperes d'oli
3 cullerades soperes de suc de llimona
1 cullerada de mostassa
sal i pebre

Per la salsa: Barrejarem tots els ingredients i reservarem (aquesta salsa ens serveix també per amanides de salsa, d'arròs, patates i peixos i carns fredes)

Tallem la endívia en juliana. Pasem el pernil per una paella, sense oli, fins que sigui una mica cruixent.

Un un bol rodó, barrejem les pomes tallades, els tomàquets també tallats, l'endívia, la pinya i les avellanes. Hi afegim els talls de pernil i amanim amb una part de la salsa.

Servim la resta de la salsa a part.

diumenge, 11 de setembre del 2011

Truita de patates escabetxada

Aquesta recepta d'escabetx varem decidir fer-la després de llegir-ne una de semblant en un blog, on deia que, per fer-la, s'havia inspirat en una recepta del Carvalho, el conegut detectiu galaico-català inventat pel Vazquez Montalban; immediatament ens vam enrecordar d'haver llegit aquell llibre... no ens enrecordàvem del títol, però recordàvem la història de la truita escabetxada, (una dels testimonis que interrogava el detectiu li servia per dinar)..
Així que ens vam posar deseguida a fer la nostra pròpia versió, afegint-nos a l'homenatge al detectiu Carvalho....

Ingredients (2 persones):

per la truita:
2 patates mitjanes
2 ous
sal
llet

per l'escabetx:
1/2 got de vinagre
1/2 got de vi blanc
2 o 3 alls
1 ceba petita
1 fulla de llorer
1 cullerada de cafè rasa de ginebrons
pebre negre en gra
pebre vermell dolç
orenga al gust
farigola al gust

Fem la truita de patates com de costum...pelarem i tallarem les patates. Les posarem amb una paella amb oli i deixarem que es coguin.

Mentrestant, batrem els ous sencers, els hi posarem una mica de sal i un raig de llet. Quan les patates siguin cuites, treiem una mica d'oli i aboquem l'ou a la paella.

Cal anar movent amb comte les patates perquè l'ou arribi a totes bandes, però sense trencar-les.
Quan l'ou comenci a quallar (sobretot la part inferir) vindrà l'operació més delicada: girar-la. Tapem la paella amb un plat fondo, i amb decisió, la girem , al plat ens quedarà al damunt la part més cuita de la truita, abaix la part més crua. Deixem relliscar des del plat la truita de nou a la paella i la tornem al foc. Deixem que es cogui del tot. Si cal, repetim l'operació de girar la truita.

Quan la truita sigui cuita al gust, la treiem del foc i la deixem refredar. Quan sigui freda, la tallem a daus.

Ara, en la mateixa paella, preparem l'escabetx: aboquem l'oli que ha sobrat de coure la truita, hi afegim una ceba tallada fina, els alls pelats, el llorer i les herbes , els ginebrons i el pebre negre. Quan la ceba sigui cuita, hi aboquem el pebre vermell dolç i , immediatament, el vinagre i el vi. Deixem que cogui uns minuts i es reduexi.

Posem els daus de truita en una cassola de terrissa, i hi aboquem ben calent l'escabetx. Deixem refredar unes hores, i millor si és d'un dia per l'altre. No treiem cap de les herbes.

divendres, 9 de setembre del 2011

Pollastre a l'estil de Zanzíbar

Aquesta recepta la vàrem veure per primer cop per la televisió, en un programa que feien a mitja tarda al canal 33 i del que, la veritat, ni recordem el nom: hi sortia un xef (Paul Merret), una mica estressant de veure, explicava l'origen de determinats aliments i feia alguna recepta. Aquesta d'aqui va dir que era típica de Zanzíbar, on ell havia viscut. De seguida varem decidir que calia provar-la, i la veritat és que va tenir un èxit immediat!
(nota pels qui no els hi agrada el coco: la llet de coco no s'assembla per res al coco de pastisseria o als caramels de coco, o sigui que no cal tenir por, segur que agrada!)

Ingredients (4 persones):
1 pollastre d'1.900 g aprox. tallat a octaus
2 tomàquets vermells
2 cebes mitjanes
2 o 3 alls
2 pebrots verds picants, de venda en botigues exòtiques (no n'hi em posat)
2 llimes (el suc)
1/2 cullerada de cafè de cúrcuma
1/2 cullerada de cafè de coriandre
1/2 cullerada de cafè de comí
1/2 cullerada de cafè de cardamom
1 llauna de llet de coco per cuinar
alfàbrega

per acompanyar: arròs basmati cuit
(també hi podem posar patates)


En una cassola, rostim el pollastre ja salat fins que tingui un color daurat. El retirem i el reservem. En el mateix oli, hi tirem la ceba tallada petita i els alls també tallats petits. Deixem que es coguin a foc mig.

Quan la ceba comenci a agafar color, hi afegim els tomàquets ratllats i les espècies. Salem i deixem que cogui un parell de minuts. Si tenim els pebrots picants, els afegim; també hi podríem afegir un bitxo, si ens agrada el picant. Immediatament, hi afegim el suc de les llimes. Si decidim afegir-hi les patates (que no estan a la recepta original!), les posaríem ara, pelades i tallades a làmines no gaire gruixudes.

Ara, al cap d'un parell de minuts d'afegir la llima, afegirem la llet de coco.Cal anar amb comte, perquè la llet de coco, a vegades, es talla. Per evitar que es talli, millor afegir-la a poc a poc. Un truc que funciona, es afegir una mica del suc de la cocció a la llauna, per igualar una mica la temperatura.

Quan la salsa comenci a bullir de nou, hi afegim el pollastre de nou i deixem que cogui a foc mig durant uns 20 minuts més o fins que sigui cuit al gust. Uns minuts abans de finalitzar la cocció, hi afegim l'alfàbrega tallada ben petita. Rectifiquem de sal i deixem coure uns 5 minuts més.

Servim calent amb l'arròs basmati (si no li hem posat patates , es clar).

dimarts, 6 de setembre del 2011

Poti-poti

Un clàssic de l'estiu, un plat complet que poden tenir fred a la nevera, preparat el dia anterior i llest per consumir quan arribem a casa.

Ingredients (2 persones):
200 g de bacallà esqueixat sec
2 patates grosses
2 tomàquets madurs
1/2 ceba
2 ous
1 pebrot vermell
2 pebrots verds
olives arbequines
julivert
orenga
pebre negre
oli i vinagre

Començarem per posar en remull el bacallà. Si el comprem ja esqueixat només caldrà que el posem en aigua un parell d'hores abans.

Bullirem els ous, posant-los en un pot amb aigua freda i un raig de vinagre. Quan hagin bullit uns quants minuts els treiem del foc. Deixem que es refredin, els pelem i en separem la clara del rovell.

Pelem les patates i les tallem a daus. Posem una olla grossa al foc amb aigua i sal, quan arrenqui el bull, hi tirem les patates. Quan siguin cuites, les retirem, les reservem al escorridor fins al moment de fer-les servir.

Tallem els pebrots i el tomàquets a rodanxes petites. O a daus, si ens agraden més.

Tallem la ceba tallada ben fina, hi afegim les clares també tallades ben fines i reservem.

Barregem les patates amb els pebrots i els tomàquets, hi afegim la ceba i la clara i les olives arbequines. Hi afegim el bacallà esqueixat i ho amanim amb pebre negre.

A part, en un morter, piquem orenga, sal, julivert i els rovells d'ous. Quan sigui una pasta, hi afegim una mica de vinagre al gust i oli per deixatar-la. Afegim pel damunt de l'amanida.
Es posa a la nevera i es serveix fresc.

dissabte, 3 de setembre del 2011

Rajada amb romesco

La rajada o escrita és un peix cartilaginós, sense espines, potser no gaire consumit, però molt bo i molt gustós. Nosaltres normalment la cuinem amb patates (aquí), però aquest cop, varem decidir cuinar-la amb un romesco.

Ingredients (2 persones):
1 rajada d'1 kg aprox.
1 ceba mitjana
2 o 3 tomàquet madurs
2 nyores
1 llesca petita de pa
6 o 7 ametlles torrades
5 o 6 alls (al gust)
sal i pebre negre

Començarem per posar oli en una cassola i fregir-hi la llesca de pa, quan sigui torradeta, la traurem i la reservarem.

Posarem les nyores a remullar en aigua tèbia.

En el mateix oli on hem fregit el pa, fregirem la ceba tallada ben petita i un parell o 3 de grans d'all també tallats petits. Quan la ceba sigui ben cuita, hi afegirem els tomàquets ratllats. Deixarem que es concentri bé el sofregit.

A part, picarem en el morter un parell de grans d'all més, la torrada i les ametlles amb una mica de sal. Quan estigui ben picat tot, hi afegim la carn de les nyores, sense pell ni llavors. Seguim picant perquè ens quedi tot ben fi i lligat.

Afegirem la picada al sofregit i al cap d'un parell de minuts, la rajada prèviament salada i empebrada al gust. Deixarem que cogui una mica i si cal, girem la rajada amb molta cura. (La rajada es cou ràpidament, per això la hem afegit tan tard). Si la salsa està molt espessa, hi podem afegir una mica d'aigua o un brou suau de verdures. Rectifiquem de sal.

En el nostre cas, aquell dia, la picada no ens va quedar gaire fina, per aquest motiu, quan ja quasi bé estava cuita la rajada, la vàrem treure de la cassola i la vam reservar. Llavors, vam agafar tota la salsa i la vam passar pel turmix. Un cop amb la salsa ben fina, vàrem tornar-la abocar-la a la cassola, hi vàrem afegir de nou la rajada i li vam donar dos minuts més de cocció.

Seguidors