dijous, 18 d’agost del 2011

Arengada amb raïm moscatell

Hi ha un petit supermercat-colmado en el meu barri que de tant en tant et dóna petites alegries; per exemple ara a l'estiu, sovint té raïm moscatell de l'"autèntic"..aquell del gra petit, que quan esta maduret sembla quasi bé una pansa...i l'altre dia, per primer cop aquest estiu, en tenia! així que el vam veure, va començar l'"operació arengada": vam comprar-ne uns quants gotims, i aquell mateix dia, unes hores més tard, a la plaça, vam comprar un parell d'arengades (també conegudes com "Guàrdia civils") i un bon tros de formatge sec; a casa teníem pa de pagès, o sigui que ja teníem tots els ingredients per poder engegar l'operació arengada a l'endemà al matí per esmorzar: pa amb tomàquet, arengada, raïm moscatell i una mica de formatge sec; la recepta familiar preveu també acompanyar-ho tot amb un vas de vi negre, però aquest cop ens ha semblat una mica excessiu i més si cal anar a treballar mitja hora després...

Ingredients (per persona):
1 llesca de pa de pagès o pa rodó
1/2 tomàquet
oli i sal
1 arengada
1 o 2 gotims de raïm moscatell
1 tros de formatge sec (en el nostre cas, un Maó d'aquells que s'engruna només de mirar-lo)
1 got de vi negre (pels més valents)

Començarem per netejar l'arengada: cal desescatar-la amb l'ajut d'un ganivet i amb les mans, fer-ne filets.
Preparem el pa amb tomàquet de la manera habitual: torrem el pa i amb mig tomàquet vermell ben madur, refreguem la superfície fins deixar-la ben untada, però sense grumolls de tomàquet. Amanim amb oli i sal al gust.
Tallem un tros de formatge segons la gana que tinguem i ens reservem una mica de raïm, també segons el gust i la gana de cadascun.
Ho portem a taula i anem clavant-li mossegada un cop a cada cosa fins acabar-les totes!! es recomana començar amb el pa amb tomàquet, continuar amb l'arengada, el formatge i deixar-se el raïm pel final...i així queixalada a queixalada fins a acabar-s'ho tot!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Mon pare seria feliça amb aquesta torrada! A mi les arengades no em motiven gaire, però em quedaria amb aquest raïmet tan bo!
Petons
Sandra

Seguidors