dissabte, 31 de desembre del 2011

Terrina d'espinacs i arròs amb salmó

 Una recepta senzilla i que dóna un gran resultat. Es pot preparar amb antelació i es menja fred. estalviant-nos temps i planificació a la cuina,o sigui que ens pot servir com a primer plat per les festes del Nadal, per exemple.

Ingredients (4 persones):
200 g de salmó fumat
1/2 kg d'espinacs frescos
50 g d'arròs
4 ous
1 vas de nata liquida de cuina (podria ser llet)
panses i pinyons.
6 gambes pelades i bullides per decorar

Bullim els espinacs, els escorrem i els reservem. Bullim l'arròs i fem el mateix: escórrer-lo i reservar-lo.

Posem les panses i els pinyons en remull en aigua.

Preparem un motllo, untant-lo amb una mica de mantega i pa ratllar. Preparem també una safata per a posar el motllo al forn al bany maria: agafem una safata o llauna que pugi anar al forn i que sigui gran però menys fonda que el motllo, l'omplim d'aigua i la posem al forn a escalfar a 180º.


En un bol, posem els 5 ous sencers, els espinacs ben escorreguts, la nata, l'arròs bullit i també es corregut, sal i pebre i ho triturem tot. ho aboquem al motllo.

Afegim al motllo les panses i els pinyons prèviament escorreguts.

Posem el motllo al bany maria que tenim al forn (l'aigua cal que estigui calenta quan hi posem el motllo). Deixem coure durant uns 45 minuts a 189º.

Quan punxant la terrina, ens surti l'escuradents net, voldrà dir que tenim ja la terrina cuita i que la podem treure del forn. Deixem refredar.

Treiem del motllo la terrina d'espinacs i quan sigui ben freda, la cobrim amb salmó fumat.

Ho podem acompanyar de maonesa suau o d'una vinagreta.

dijous, 29 de desembre del 2011

Ouets

Una altra recepta no apte per a persones fàcilment impressionables: els ouets. Aquests dies de festa, amb tants brous i escudelles, la polleria del mercat tenia una gran quantitat dels dos ingredients principals: fetges de gallina i els ous encara per formar de la gallina. De fet, aquest és una simplificació d'un plat que de petita m'encantava: la sangueta, que ve a ser el mateix però acompanyat de la sang de les gallines i els pollastres (el veniem en peces amb una forma aproximada de flam). Però ja fa un temps que no es possible trobar sang a la venta, per prohibicions legals i bla, bla. Així que el plat, va perdre l'ingredient que li donava nom i es va simplificar. No hi ha quantitats establertes, depenent del que tinguin a la polleria, n'hi ha més o menys.

Ingredients:
1 ceba
fetges de gallina (els que hi hagi)
ouets de gallina (els que hi hagi, quants més millor)
altres menuts. com cors o pedrers (opcional)

Es talla la ceba a tires i es fregeix en una paella. Quan la ceba ja esta molt cuita, s'hi afegeixen els fetges i es deixen coure al gust. Salem. Quan ja tenim els fetges cuits, hi tirem els ouets i apaguem ràpidament el foc. La gràcia és que no quedin cuits del tot, només una miqueta per la part exterior però amb el rovell encara cru.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Patates emmascarades

Aquest plat és molt típic de la comarca del Berguedà, i de fet, va ser allà on el vam provar per primer cop. Des de llavors, el fem sovint, ens va encantar per la senzillesa d'el.laboració i per lo bo que queda. De fet, no sabem si la nostra recepta és gaire ortodoxa, en tot cas és la nostra interpretació. Al restaurant on ens el van servir, l'acompanyaven també d'unes rostes de cansalada ben fregida, nosaltres no ho fem pas.

Ingredients (2 persones):
2 patates grosses
1 tros de botifarra negra
1 mica de llet (opcional)
sal, oli

Bullim les patates amb la pell i tot. Quan siguin ben cuites, les retirem del foc, i les pelem i reservem.

En una paella, hi tirem un raig d'oli i hi fregim la botifarra negra sense pell i esparrecada. Mentre la botifarra es cou, aprofitarem per a aixafar les patates amb una forquilla o passar-les pel passapurés. Salem i empebrem. Hi podem afegir un raig de llet per a fer-les més meloses.

Quan la botifarra tingui color i sentim la seva flaire,  serà el moment per a afegir-hi les patates. Remenem bé i deixem que es cogui tot junt uns minuts. Rectifiquem de sal si fos necessari i ja ho podrem treure del foc i servir.

divendres, 23 de desembre del 2011

Vieires al forn

Un entrant (o primer plat, si es prefereix) ben delícios per aquestes festes: vieires al forn. La foto és d'abans de coure-les, perquè ens vem oblidar de fotografiar-les després!

Ingredients (4 persones):
8 vieires
100 g de pernil salat
1 ceba grossa
safrà
1 vas de vi blanc
1/2 tomàquet ratllat
pa ratllat
formatge ratllat

Es fregeix la ceba tallada ben fineta, quan comenci a tornar-se transparent, se li afegeix el tomàquet ratllat i el pernil a daus ben petits. Es deixa coure uns minuts i s'hi afegeix 1 vaset de vi blanc. Es deixa reduir el vi blanc i se li afegeix el safrà. Es deixa coure un parell de minuts més.

Al sofregit se li afegeixen les vieires que haurem tret prèviament de la closca. Les couen només un parell de minuts; cal que no ens passem, si no es tornen dures i no valen res.

Un cop passats els 2 minutets, traiem una per una les vieires amb el foc apagat. Les anirem posant una a cada una de les petxines i pel damunt hi abocarem el sofregit. Hi espolsem pa ratllat i una mica de formatge ratllat. Ho gratinem un moment al forn, just perquè agafin color. Servim immediatament.

dimecres, 21 de desembre del 2011

Pastís de formatge (amb gerds)

Segona i última de les receptes presentades al concurs gastronòmic dels Castellers de Barcelona: pastís de formatge amb gerds; una recepta que ens varen "passar" durant un curs de pa i pastes al centre cívic del barri.
És una mica diferent dels típics pastíssos de formatge perquè duu farina i també fruita fresca: gerds en aquest cas; però si no ho volem tant dolç, els podem canviar per mores per exemple.

Ingredients (per 10 persones aprox.):
1/2 kg de formatge tipus Quark
5 ous (jo hi vaig posar 4 ous i una clara)
gerds (o mores)
150 g de sucre
1 llimona (la pell ratllada)
75 g de farina
vainilla

Separarem les clares dels rovells.  Batrem els rovells amb el sucre, la vainilla i la pela ratllada de la llimona. quan siguin ben escumós, hi afegim el formatge i barregem suaument. Afegim llavors la farina prèviament tamisada.

Batrem les clares a punt de neu. Recordem que el bol on ho fem, ha d'estar ben net i sec i es millor que les clares estiguin un pèlet fredes. quan siguin a mig pujar, hi afegim una cullerada de sucre per que així ens quedaran més fermes. Barregem-ho amb la pasta de formatge.

Aboquem la pasta en un motllo que pugi anar al forn, prèviament untat amb mantega i farina o folrat de paper de cuina que pugui anar al forn. Cal tenir en conte que la pasta pujarà, si el motllo no és molt alt, millor ho folrem amb paper i deixem les vores altes.

Hi tirem pel damunt els gerds o les mores. Les ensorrem una miqueta (només fins que ens quedin tapades, no fins el fons) amb l'ajut d'una forquilla, no cal molt, cal pensar que com que la pasta és fluïda, s'acabaran d'ensorrar soles. Si volguéssim posar-hi panses, caldrà tenir-les prèviament en remull i enfarinar-les una mica abans de posar-les.

Enfornem a 180º durant uns 20 minuts i després baixem el foc a 150º. Si veiem que es torna molt ros de dalt, tapem el pastís amb paper de forn.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Rosquilles de Sant Isidre amb ratafia

Com cada any per aquestes dates, Castellers de Barcelona celebren el "dia de la colla", tot un cap de setmana d'activitats que marquen el final de temporada; i com cada any, hi ha concurs gastronòmic. Aquesta va ser una de les dues receptes que vaig presentar. Aquestes rosquilles són típiques de la Noguera, jo he canviat l'anís per la ratafia  simplement.

Ingredients (2 dotzenes aproximadament):
2 ous
250-300 g de farina aprox (dependrà de la mida dels ous i de la farina)
1 cullerada de cafè de matafaluga
1 tassa de cafè de ratafia (originariament, anís dolç)
100 g de sucre
5 cullerades d'oli
5 g de llevat de forner

Començarem per escalfar l'oli en una paella. Quan sigui calent, apaguem el foc i deixem refredar.

En un bol, batem els ous i el sucre fins que es torni una pasta esponjosa i blanquinosa. Hi afegim l'oli ja fred, la ratafia, la matafaluga i remenem. Incorporem la farina amb el llevat i treballem la pasta, ha de quedar flonja.

Amb les mans untades d'oli, fem unes boletes de  la mida d'una nou i els hi fem un forat al mig. Les anem deixant en una llauna untada de mantega o folrada de paper de cuina. Deixem reposar les rosquilles una hora.

Enfornem a foc fort durant uns 15 minuts o fins que siguin rosses les rosquilles.

dijous, 15 de desembre del 2011

Perdiu a la caçadora

Ara que és temporada de caça em aprofitar per acostar-nos a la plaça i comprar aquestes perdius. La carn de caça és més forta i de gust més potent que la de granja i a vegades cal tenir-les a marinar unes hores abans, però en aquest cas de les perdius ens vàren dir que no calia. El plat queda contundent, però molt bo!

Ingredients (2 persones)
3-4 perdius (dependrà de la gana dels comensals)
1 ceba grossa
1 tomàquet madur gros
cansalada o pernil salat
moixernons o bolets al gust
una cullerada sopera de ginebrons
una cullerada de cafè de coriandre
1 fulla de llorer
2 alls
7 o 8 ametlles
vi ranci (una tassa de cafè)
brou o aigua

Si els bolets són secs, començarem per posar-los en aigua unes hores abans.

En una cassola gran, hi posarem un raig d'oli i enrossirem les perdius (incloent-hi els fetges) i els alls pelats. Quan siguin ben rosses les perdius les traiem i les reservem.Fem el mateix amb els alls.

A la mateixa cassola i en el mateix oli, fregirem la cansalada tallada a daus. Quan sigui rossa, hi afegim la ceba tallada ben petita i la fulla de llorer. Quan la ceba sigui ben cuita, hi afegim el tomàquet ratllat , el coriandre i els ginebrons. Salem i deixem que es concentri bé el sofregit.

Quan el sofregit sigui ben cuit, hi tirem el vi ranci i deixem que s'evapori l'alcohol. Hi afegim els bolets i hi donem unes voltes*. Tornem a ficar les perdius a la cassola i ho cobrim amb el brou. Deixem que vagi fent xup-xup.

A part, fem una picada, amb els alls fregits, les ametlles i els fetges de les perdius.Quan tot sigui ben picat, ho diluïm una mica amb el suc del guisat i ho afegim a la cassola quan faltin uns 10 minuts per acabar la cocció.

* en el cas de bolets secs, si fossin frescos, caldria posar-los abans de tirar-hi el vi ranci i deixar que es fessin una mica i s'evaporés l'aigua que deixen anar.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Sopa de carabassa i ametlla

Una sopa o crema de carbassa de recepta familiar. Ideal per dies de fred, fàcil, barata i saborosa. La quantitat de carabassa es variable, la veritat és que crec que mai no l'hem arribada a pesar, sempre l'hem fet a ull; evidenment, això té un inconvenient, la sopa pot quedar més o menys espessa, llavors caldrà arreglar-ho amb brou.


Ingredients:
1 carbassa d'uns 300-400 g
100 g d'arròs
2 cullerades soperes de farina d'ametlla (uns 20 g aprox.)
1 ceba mitjana
aigua (uns 2 litres)
sal i pebre


Tallem la ceba ben menuda i la posem en una olla grossa juntament amb un raig d'oli. Deixem que la ceba suï una mica, és a dir, que comenci a coure's sense agafar color i a deixar anar una mica de suc. Mentrestant, tallem la carbassa a dauets, li treiem la pell i l'afegim a l'olla. Fem que tot cogui uns minuts.

Afegim a l'olla l'aigua, salem i empebrem i deixem coure fins que la carbassa sigui ben cuita. Llavors, ho passem tot pel passapurés. Tornem la verdura i el liquid a l'olla i deixem que arrenqui el bull.

Quan comenci a bullir, hi afegim l'arrós, remenem i deixem que es faci a foc mitjà. Quan faltin uns 5 minuts per acabar de coure's l'arròs, afegim l'ametlla. Rectifiquem de sal. I ja tenim llesta la sopa!

divendres, 9 de desembre del 2011

Arròs hindú amb llorer i cúrcuma

Aquesta recepta és una simplificació/adaptació d'una altra trobada en aquest blog, que malauradament porta un temps molt poc actiu. És fàcil i ràpid de fer i aconseguim un arròs molt saborós amb un fort gust de llorer i espècies i un pèlet picant ( o molt si us agrada així)

Ingredients (2 persones):
200 g d'arròs (millor basmati)
1 fulla de llorer
1 culleradeta de cúrcuma
oli i sal
1 trosset de bitxo (opcional, i si us agrada picant, n'hi poseu més)
500 g d'aigua (millor pesar-la)

Un parell d'hores abans, posarem l'arròs basmati en aigua. Cal canviar l'aigua un parell de cops fins que quedi "neta", és a dir, clara i transparent i no pas lletosa.
En un cassó que es pugui tapar, hi tirem un raig d'oli i quan sigui calent, el bitxo, el llorer i la cúrcuma. hi donem un parell de voltes i immediatament, afegim l'arrós ben colat. Remenem un parell de minuts fins que l'arròs s'hagi impregnat bé del color groc de la cúrcuma.

Hi tirem l'aigua freda, baixem el foc al mínim (important)  i tapem. No destaparem per res la cassola durant la cocció (perdríem vapor i ens arriscaríem a que quedés cru). Passats 15 minuts destapem i parem el foc. Ja tenim l'arrós cuit i a punt de menjar.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Mostillo de magranes

Aquestes postres són típiques de les comarques costaneres de l'Ebre, la recepta l'hem treta del llibre "la cuina de les Terres de l'Ebre". Allà s'explica que són l'adaptació del "mostillo de vi" típic de la Terra Alta i fet amb el most del raïm, però utilitzant el producte que tenien més a mà i que donava un resultat semblant: les magranes.

Ingredients (2 persones):
250 ml de suc de magrana (aproximadament 2 magranes grosses)
pela de llimona
2 cullerades soperes de sucre
1 cullerada de farina d'arròs 
pebre negre (jo no n'hi vaig possar)


Exprimim les magranes fins a tenir els 250 ml de suc. Posem en una cassola de fang que pugui anar al foc la farina d'arròs, el sucre i la pela de llimona. A poc a poc, anem afegint-hi el suc de magrana i remenant continuament a fi que tot quedi ben diluït.

Encenem el foc baixet i sense deixar de remenar, deixem que bulli. Al cap d'uns 10 minuts aproximadament, començarà a espesseir (si hi posem pebre, l'hauriem d'afegir ara). Quan tinguin la consistència desitjada (aproximadament com unes natilles o una crema fina), retirem el mostillo del foc i l'aboquem en petits recipients o en una plata.

Es conserva a la nevera i es pot acompanyar de fruits secs.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Ous marbrejats o ous xinesos al té negre

 

Aquesta és la nostra versió d'un curiós aperitiu xinès: els ous marbrejats o els ous al té xinesos. És relativament fàcil de fer i els ingredients no són difícils de trobar. En el nostre cas, vàrem canviar els ous de gallina originals per ous de gotlla.

ingredients (4 persones):
6 ous de guatlla
2 bossetes de té negre
1 tros de pell de mandarina
2 claus d'olor
1 branqueta de canyella
1/2 tasseta de salsa de soja
4 o 5 peces d'anís estrellat (jo no en tenia)
1 cullerada sopera de sucre
aigua per bullir els ous
sal

Poseu aigua en un cassó i els ous a foc baix, quan comenci a bullir esperar uns 3 o 4 minuts i retirar els ous. Els ous han de quedar no gaire cuits de dins del rovell, però cuits de la clara si pot ser. Refredar-los. Podeu guardar l'aigua per després, però jo vaig preferir canviar-la perquè em va semblar que no estava gaire neta.

Poseu de nou el cassó al foc amb la mateixa aigua o amb aigua renovada i tots els ingredients menys els ous. Agafeu els ous i piqueu-los amb una cullera de forma que quedin tots ben esquerdats, però amb cura de no fer saltar la closca. Afegiu-los al cassó. Enceneu el foc a foc mitjà. 

Ara cal deixar bullir de nou els ous durant una hora o hora i mitja aproximadament (jo els vaig deixar només mitja hora i per això tenen aquest aspecte tant light). Passat aquest temps, deixar-los en infusió amb el liquid tota la nit a la nevera o com a mínim 4 o 5 hores.

En el moment de servir, treure'ls del líquid, pelar-los i ja els tindreu llestos!

dijous, 1 de desembre del 2011

Conill Sent Soví

Fa uns quants anyets vàrem fer un curset de cuina medieval en un centre cívic aquí a Barcelona. Entre les receptes medievals catalanes provinents de diversos receptaris entre ells el famós Sent Soví (1324!!)  que ens va passar el professor (i que varem cuinar a classe) hi havia aquest conill escabetxat amb espècies; un dels plats més fàcils de "traslladar" a la nostra època d'entre els que vàrem fer i un dels que més ens va agradar. Sincerament, no he trobat per enlloc que correspongui exactament al Sent Soví, potser pertany a algun altre receptari de l'època,  però com que des de llavors el tenim "batejat" com a "conill Sent Soví", li he mantingut el nom al penjar-lo al blog.
Un escabetx deliciós i amb un fantàstic gust a espècies.

Ingredients (4 persones):
1 conill d'un 1kg aproximadament tallat a octaus
4 dl. d'oli
1/2 l. de vinagre
1/4 l. d'aigua
gingebre en pols
uns brins de safrà
3 claus d'olor picats al morter
sal i pebre negre

En una cassola o paella hi posem un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem els talls de conill prèviament salats i empebrats. Quan siguin daurats per fora però tendres per dins (els courem a foc mitjà), els retirem de la cassola (o de la paella)  i els reservem en una cassola de fang.

A la mateixa cassola i amb el mateix oli on hem enrossit el conill, hi tirem el vinagre i si no ens agrada tan fort, l'aigua també, i deixem que cogui fins a reduir-se a la meitat. Quan s'hagi reduït, hi tirem les espècies, i passats uns dos minuts, el conill el tornarem a posar aquí dins perquè acabi de coure's.

Retirem el conill de la cassola i el tornem a posar a la cassola de fang. Hi aboquem la salsa pel damunt i deixem refredar. El guardem a la nevera. Es conserva un parell de dies.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Crema de carbassa amb formatge de Maó i farigola

Una crema saborosa i senzilla de fer...varem treure la recepta original de la web de la BBC i li hem fet uns retocs o adaptacions. La quantitat de carbassa està posada una mica a ull, la veritat és que la vàrem comprar fa ja uns dies i no recordem el pes original (tampoc no la vàrem pesar en el moment de cuinar-la).

Ingredients (2 persones):
1 ceba
1 o 2 alls
1 carbassa d'uns 300-400 g (aproximadament)
farigola al gust
formatge de Maó
oli, sal i pebre negre
aigua o brou suau

Posem la carbassa a coure al forn, aquest mètode de cocció ens evita haver de barallar-nos amb la pell de la carbassa (i és que estem molt comodons últimament). Si no la volguéssim fer al forn, caldria pelar-la en cru i afegir-la en el moment de coure la ceba (veure més endavant). Òbviament el gust no és ben be el mateix !
Quan sigui cuita, treiem la pell i les llavors, i aixafem fàcilment la carn amb una forquilla fins a tenir un puré.

En una olla grossa hi posem un raig d'oli i hi tirem la ceba i els alls  tallats  ben fins i una mica de sal; deixem que "suï" la verdura, es a dir , que comenci a coure's i deixi anar una mica d'aigua. Si tenim la carbassa en cru, l'afegirem ara, si l'hem cuit al forn, deixarem que la ceba estigui força cuita i comenci a agafar color i llavors l'afegirem.

Remenem una mica el puré i hi afegim la branqueta de farigola o les fulles, donem uns tombs a tot plegat  i hi afegim aigua  o un brou suau, amanim amb sal i pebre (compte! que el Maó és fort) i deixem que cogui tot plegat uns 10 minuts. Ara si volem, ho passem pel túrmix (imprescindible si hem cuit la carbassa directament a l'olla i no pas al forn) o ho deixem tal qual.

Mentrestant, ratllem el formatge de Maó i quan tinguem la quantitat que desitgem (dependrà del gust de cadascú), tirem una part a l'olla i en reservem una mica per la decoració. Deixem que bulli cinc minuts més, rectifiquem de sal i pebre i servim acompanyat del formatge ratllat.

dijous, 24 de novembre del 2011

Arròs amb sardines (blogs contra la fam)

Aquest dies , amb motiu del Gran Recapte d'Aliments dels dies 25 i 26 organitzat per la Fundació Banc dels Aliments, ha sorgit la iniciativa de mostrar la solidaritat amb la feina de la Fundació i donar-li publicitat, publicant el dia 24 una recepta econòmica i amb algun dels aliments que es demana com a ingredient principal. Així que he aparcat la recepta que tenia preparada i he penjat aquesta altra de fa un temps: arròs amb sardines, l'arròs és un dels aliments que es demana d'aportar durant el Gran Recapte i la sardina, un altre dels ingredients que domina el plat, també és econòmic.

A ma dreta del blog trobareu un link a la web del banc dels aliments, allà trobareu els punts de recollida d'aliments!

Ingredients (2 persones):
180 g d'arròs
1 ceba petitona
2 alls
1 pebrot verd petit
1 fulla de llorer
julivert i safrà (es pot obviar)
aigua o brou suau

En una cassola de fang, hi tirem un raig d'oli i els alls sencers pelats. quan comencin a agafar color, els traiem i els reservem.

En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba tallada ben fineta, el julivert i la fulla de llorer. Passats uns 5 minuts de posar la ceba, hi afegim el pebrot també tallat ben fi. Deixem que cogui.

Quan el sofregit sigui ben cuit, hi tirem l'arròs, hi donem un parell de voltes i hi afegim el brou calent (o l'aigua). Quan comenci a arrencar de nou el bull (cal que el foc ara sigui ben fort), hi afegim el safrà i els alls fregits prèviament picats al morter.Deixem a foc fort 5 minuts i després el baixem a foc mitjà.

A mitja cocció de l'arròs, hi afegim les sardines ja netes i sense cap. En total deixarem que cogui 12-15 minuts.
Opcionalment, podríem deixar que s'acabés de coure al forn els últims 5 minuts (a 180º).

dilluns, 21 de novembre del 2011

Pastís Liz

 Una altra recepta de dolç, aquest cop la d'un pastís que ens vàren ensenyar a fer ja fa uns quants anyets en un curset de cuina, una pasta brisa amb espècies i avellana i un farcit fàcil: melmelada! Relativament senzill i molt bon resultats!

Ingredients :
300 g de farina
125 g d'avellana torrada en pols (si no en tenim, avellada torrada triturada amb la picadora)
100 g de sucre
125 g de mantega
3 ous (1 per pintar)
1 cullerada de postres de canyella
1 llimona (la pell ratllada)
2 claus d'olor (triturats)
sal
250 g de melmelada de gerds

Formem un volcanet amb la farina i al mig (al "crater") hi posem la mantega estovada, les avellanes ratllades, el sucre, dos ous, la canyella, les ratlladures de llimona, els claus i la sal (un pessic). Es comencen a barrejar primer els ingredients de dins el volcanet i de mica en mica la farina fins que ens quedi tot ben lligat. No cal pastar-ho, només treballar-ho el justet perquè quedi tot junt i homogeni.

Deixem reposar la pasta a la nevera durant una hora (tapada amb un drap).

Passar aquest temps treiem la pasta de la nevera, fem dues parts . Amb una de les meitat, l'estirem amb cura (ull! es trenca molt fàcilment) i farcim un motllo rodó amb ella.Deixem unes vores altres. Punxem la pasta amb la forquilla, així quan cogui no farà bombolles o pujarà.
Farcim amb la confitura i mentrestant, preparem tires de pasta per a fer l'enreixat. Han de tenir una amplada d'1,5 cm aproximadament. Caldrà que anem amb comte, doncs la pasta es trenca fàcilment.
Formem el dibuix de l'enreixat (o un altre qualsevol) i pintem tota la superfície amb l'ou batut Mentrestant, tindrem el forn calent a 180 graus. Enfornarem el pastís i el deixarem uns 30 minuts. 

divendres, 18 de novembre del 2011

Pa de Pessic amb lemon curd

Aquesta recepta és una altra adaptació lliure d'una trobada prèviament a la web de receptes de la BBC : a la recepta original, la base del pastís la feien amb molt de mantega....nosaltres l'hem alleugerit una mica fent-la de pa de pessic, ens ha quedat lleugera, fina i gens empalegosa. Sobre la recepta de la lemon curd, hem d'avisar que ens ha quedat molt forta de gust, apte per autèntics amants de  la llimona, però si rebaixem la "dosi" de suc de llimona, quedarà més suau.

Ingredients (per un motllo de 18 cm):

pel pa de pessic:
4 ous (1 ou sencer, 3 rovells i 3 clares)
150 g de sucre (100  i 50)
100 g de maizena
30 g de farina

pel lemon curd:
2 rovells d'ou
1 culleradeta de postres de maixena
150 ml de suc de llimona (aprox. 3 llimones)
100 g de sucre
125 g de mantega
1 llimona (la pell ratllada)

per la decoració:
pell de llimona a tires finetes
sucre i aigua a parts iguales
100 g de sucre llustre
2 cullerades de suc de llimona

Començarem per fer la crema de llimona (la podem fer el dia abans i tenir-la a la nevera):
posarem dos cassons al bany maria, es a dir, un cassó gros amb una mica d'aigua i a dins un de més petit. Cal evitar que hi hagi massa aigua perquè ens podria entrar al casso petit on farem la crema o massa poca (no escalfaria bé el petit). És qüestió de tenir una mica d'ull. Posem en el cassó petit, el sucre, el suc de llimona i, la pell ratllada  i  la mantega. Deixem que s'escalfin fins que es desfacin el sucre i la mantega. Afegim els rovells d'ou i la culleradeta de maizena i anem remenant constanment amb el batedor. Al cap d'uns 15-20 minuts, la crema s'espessirà. quan sigui prou espessa, la treiem del foc i deixem que es refredi. De tant en tant, remenem per evitar que es formi una crosta a la superfície.

Per a fer el pa de pessic:
en un bol posarem els 50 g de  sucre i els 3 rovells i l'ou sencer. Batrem amb la màquina fins que tinguin relleu i la pasta hagi agafat un color pàl·lid. 
A part, comencem a muntar a punt de neu les clares, quan comencin a fer-se hi afegim poc a poc el sucre sense deixar de batre-les. Cal que tinguin consistència ben densa i forta i un color brillant.
Afegirem les clares a la crema de rovells i sucre a poc a poc, amb l'ajut de l'enganyamarits i mirant de remenar el mínim possible i fent-ho molt suaument.
Després hi afegirem la barreja de maizena i farina prèviament tamisades i sempre treballant amb molta cura i a poc a poc.
Quan estigui tot barrejat, ho aboquem en un motllo de 18 cm prèviament untat amb mantega i enfarinat. Ho posem al forn, que tindrem ja calent a 180º uns 30 minuts.
Cal comprovar que esta cuit punxant-ho amb una agulla llarga i quan l'agulla surt neta, vol dir que el pa de pessic esta cuit. El traurem i l'aboquem per desenmotllar-lo en una reixeta o similar. Deixem que es refredi.

Per la decoració: 
de tires de llimona: posem al foc un cassó amb 3 dits d'aigua i una cullerada sopera de sucre i les tiretes de llimona. Deixem que es confitin ben confitades.
Per la glaça, barrejarem el sucre amb les cullerades de suc de llimona fins que tinguem una crema, això s'ha de fer a l'últim moment perquè es solidifica i per tant no la podem preparar amb molta antelació. Però tampoc abans de servir, perquè tarda un temps, uns minuts, a solidificar-se no és una cosa instantània.

Quan el pa de pessic sigui ben fred, tallem en dues parts horitzontals i farcim amb la crema de llimona (el lemon curd). Aboquem la glaça pel damunt i quan aquesta estigui ja quasi solidificada, les tiretes de llimona confitada.

Consideracions:
a) el pa de pessic cal treballar-lo el mínim possible i sempre amb delicadesa. No porta llevat, per tant, per pujar dependrà totalment de com l'haguem treballat.
b) per tallar el pastís en dues capes, ens pot servir fer dos senyals amb farina normal al voltant del pastís i seguir-los al moment de tallar amb un ganivet de serra
c) hem de fer uns senyals verticals amb farina o qualsevol altre sistema per recordar l'encaix de les 3 parts del pa de pessic (jo ho m'hen vaig enrecordar , em vaig equivocar en fer coincidir les parts del pastís i es notava)
d) amb les proporcions que hem senyalat pel lemon curd, queda molt fort, si volem suavitzar-lo ens caldrà reduir la quantitat de suc de llimona i/ augmentar la de sucre.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Croquetes de carn (les de la mare)

També conegudes com Les Croquetes...doncs és que no podem dir res més, simplement les millors croquetes del món...les de carn, les de la recepta familiar, les de la mare....

Ingredients (25-30 peces)
2 pits de pollastre
250 g de vedella (la peça que es diu conill)
pel brou: 1 pastanaga, 2 porros, 1 ceba, 1 branca d'api i una patata

per la beixamel:
1 ceba grossa
1 l de llet
farina (2 cullerades soperes ben plenes)
50 g de mantega
nou moscada i pebre negre

per arrebossar les croquetes.
1 ou
farina de galeta
farina


Aquesta carn l'haurem bullit juntament amb les verdures tal i com expliquem aquí.
Reservem la carn, deixem que es refredi i la desossem.

Mentrestant, en una paella grossa, hi tirem un raig d'oli i la ceba tallada en juliana (una bona quantitat). Quan comenci a tenir color, hi afegirem els pits de pollastre i la vedella tallats a trossos no gaire petits. Es passa tot per la paella, se'ls hi dóna unes voltes i es treu i es passa per la picadora.

A la mateixa paella, hi tornem a tirar un raig d'oli o aprofitem el que hagi quedat (millor) i hi afegim la mantega i un parell de cullerades ben plenes soperes de farina. Es deixa coure, i quan comenci a agafar color i la farina ja no tingui gust a cru, hi afegim una mica de llet i deixem que es lligui tot. Llavors hi afegim tota la carn i un altre raig de llet, sal, pebre i nou moscada. Ho treballem tot molt bé perquè ens quedi ben lligat. Remenem durant uns 20 minuts a foc baix, fins que quedi una pasta ben espessa, i es desenganxi de les parets i la superfície bombollegi. Es rectifica de sal i pebre i s'aboca a una plàtera. Quan hagin passat uns minuts, tapem la pasta amb un paper flim de cuina per evitar que s'ens faci crosta. Deixem refredar.

Quan la pasta sigui ben freda, amb una cullera sopera en fem porcions. A cada porció, se li dóna la forma allargada tìpica i es passa primer per  farina, després per ou batut i per últim per farina de galeta.

Es prepara una paella amb força oli i quan l'oli sigui calent es van posant les croquetes. Quan tinguin un bonic color daurat, es treuen del foc i es posen damunt de paper  de cuina perquè absorbeixi l'excés d'oli.
Si sobra pasta , o si ho fem d'un dia per l'altre, mentre es refreda, podem en fer platets (aquí).

dilluns, 14 de novembre del 2011

Mongetes amb sobrassada i bolets

Aquesta recepta la vàrem veure un cop per la televisió balear, com que la veritat és que no la veiem massa no recordem el programa ni el presentador...era , això sí, el típic programa de cuina i anava de bolets! Immediatament ens la vàrem apuntar i l'hem feta diverses vegades des de llavors. Podem fer servir diversos tipus de bolets, en el programa feien servir rovellons; nosaltres l'hem fet amb rossinyols i amb camagrocs. La sobrassada pot ser la "normal" o, com aquest cop, picant (no és tan fàcil de trobar, nosaltres la vam comprar en una fira d'artesania). Les mongetes en aquest cas varen ser unes pintes enllaunades, amb el seu típic color blanc-verdós.

Ingredients (2 persones):
200 g de mongetes cuites (en aquest cas, pintes de Navarra)
100 g de cama-grocs frescos
1 tall de sobrassada picant
1 tomàquet madur mitjà
1 ceba mitjana
1 fulla de llorer

Tallem la ceba ben fineta i ratllem el tomàquet. Reservem .
Netegem els camagrocs, doncs acostumen a venir amb molsa i fulletes de pi.

Fem un sofregit en una paella amb una mica d'oli i la ceba. Hi afegim la fulla de llorer i deixem que es cogui la ceba fins que sigui transparent. Llavors hi afegim la sobrassada a bocins petits, remenem uns minuts i hi afegim els bolets. Quan aquests siguin cuits i hagin evaporat l'aigua, hi afegim el tomàquet i deixem que la salsa es concentri.

Quan tinguem la salsa ben concentrada, rectifiquem de sal i hi afegim les mongetes cuites. Remenem  i deixem coure uns minuts més, fins que tot siguin ben barrejat. Retirem la fulla de llorer i servim.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Canelons de carbassa i gingebre


Aquests canelons són la nostra versió d'uns que vàrem provar ja fa un cert temps a un restaurant de Barcelona. La combinació carbassa-gingebre fresc ens va agradar moltíssim, feia temps que teníem pendent de tornar-los a fer i aquest cap de setmana passat vam decidir aprofitar per fer-lis unes fotos i penjar-ho tot al bloc. La veritat és que ho fem bastant a ull i ens és difícil saber el pes aprox. de la carbassa, si en sobra fem platets i ho aprofitem per a l'endemà!

Ingredients (4 persones):
12 plaques de canalons
1 carbassa mitjana (no sabem el pes aprox. uns 300 g potser)
1 ceba petita
1 rel de gingebre fresc
nou moscada
200 ml aprox de llet
farina (una cullerada ben grossa plena)
formatge ratllat

per la salsa beixamel:
0,5 l. de llet
mantega uns 50 g aprox.
farina, una cullerada sopera ben plena
sal i nou moscada

Començarem per coure la carbassa : podem bullir-la o coure-la al forn fins que sigui tova. Quan sigui cuita, deixem refredar i li traiem la pell (si l'hem feta al forn). La triturem bé, amb la forquilla o amb un passapurés. Salem.

En una paella grossa, hi tirem un raig d'oli i la ceba tallada ben petita. Deixem que es cogui i que es torni transparent. quan ja sigui ben cuita, hi afegim el puré de carbassa i una cullerada sopera ben plena de farina. Remenem bé i deixem que es cogui la farina. Per saber que està cuita, podem provar la pasta, no ha de tenir gust a farina.

Afegim a la pasta una mica de nou moscada ratllada i el gingebre ratllat. Afegim un raig de llet (aprox. un got no gaire ple). Anem remenant constanment a foc lent, la pasta se'ns lligarà i començarà a desenganxar-se de les parets de la paella i a fer bombolles a la superfície que "explotaran" com petits volcanets. Rectifiquem de sal i pebre.
Un cop feta la pasta, l'abocarem en una safata i passats uns minuts la cobrirem amb paper-film de cuina per evitar que es faci "crosta". Deixarem refredar. Es convenient fer-ho el dia abans o unes hores abans, doncs cal que la pasta estigui completament freda i reposada alhora de fer els canelons.

Per bullir el canelons començarem per posar una olla grossa al foc amb aigua abundant i un bon raig d'oli. Quan comenci a bullir, hi tirarem una a una les plaques de canelons i deixarem que es coguin. El temps dependrà del fabricant (esta indicat a la capseta). Quan la pasta sigui cuita, la retirarem de l'olla amb l'ajut d'una escumadora una a una (comte! són fràgils i es poden trencar) i les posarem a refredar en un cossi o bol gros amb aigua freda.

Quan les plaques dels canelons siguin fredes, les traiem de l'aigua i les posem damunt d'un drap que tindrem estès al marbre de la cuina per exemple. Repartim totes les plaques pel damunt del drap (o draps) i llavors anirem posant cullerades de pasta més o menys a la meitat de la placa. Ull! les plaques no són quadrades, són rectangulars per tant, es millor farcir-les i enrotllar-les seguint la banda més llarga. El farcit no ha d'arribar a les vores de la placa però ha d'estar repartir. Enrotllem el caneló i el posem a la llauna o plat que anirà al forn. Al fons de la plata o dels platets, hi posem una mica de llet. Repartim els canelons per la llauna o els platets i reservem.

Ara començarem a fer la beixamel: en un cassó , hi posarem la mantega (uns 50 g) i la farina (50 g també o una cullerada grossa ben plena). Remenant constanment, deixarem que es cogui la farina sense que arribi a tornar-se marró (voldria dir que se'ns ha cremat). Quan comenci a canviar una mica de color, hi afegim la llet (un mig litre), i una mica de nou moscada ratllada i sal. Remenem constanment a foc baix. Cal que vigilem que no bulli , si creiem que pot estar a punt de bullir, ho traiem del foc i anem remenant una estona fora del foc, això farà baixar la temperatura.  És millor remenar amb un batedor de cuina, evitarà millor que se'ns facin grumolls. Cal tenir una mica de paciència perquè pot tardar uns 10 minuts a començar a espessir; ara, un cop comença, acostuma a espessir molt ràpidament.

Quan tinguem la beixamel feta, l'abocarem damunt la llauna dels canelons o dels platets. Empolsinem amb formatge ratllat i uns tallets molt fins de mantega i els posem a gratinar al forn. quan tinguin una mica de color, ja es poden servir.

dijous, 10 de novembre del 2011

Crumble de codony i pera

Aquestes postres les hem fetes per aprofitar la temporada de codonys i provar de fer amb ells alguna cosa més que el codonyat. El resultat ha sigut molt i molt bo!

Ingredients (5 persones):
1 codony mitjà
1 pera "flor d'hivern" mitjana
4 o 5 castanyes torrades
1 cullerada de sucre grossa
1 mica de canyella en pols

pel crumble:
70 g de farina
70 g de mantega freda tallada a bocins
50 g de sucre
canyella en pols

En el forn calent, fem coure el codony i la pera. Quan siguin quasi bé del tot fets, els treiem i deixem que es refredin.

Un cop freds, els pelem i els tallem a daus. Barregem amb el sucre i la canyella i reservem.

En un bol posem la farina, la mantega, el sucre i la canyella. Treballem amb les mans sense pastar, només ajuntant-ho tot com si féssim una pasta brisa. Quan tinguem tots els ingredients barrejats fent grumolls, amb una consistència terrosa i uns grumolls més grans que els altres, ja tindrem el crumble preparat. Ho posem una estona a la nevera (uns 30 minuts).

En uns recipients que puguin anar al forn: flameres, gotets o similars, repartim la barreja de fruites. Després hi tirem el crumble pel damunt i enfornem a foc ja calent (180º) fins que el crumble sigui crocant i comenci a agafar color. Servir tebi o a temperatura ambient.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Puré de verdures

Aquest puré precedeix (o acompanya) sempre a la preparació de les croquetes de carn que fem a casa; el motiu és ben senzill: els ingredients amb els que fem el puré són els que ens queden de la preparació de les croquetes! (la recepta també la penjarem aviat)

Ingredients (2 persones):
100 g d'arròs
50 g  aprox. de botifarra negra a rodanxes
3 pastanagues
1 tronxo d'api
1 ceba mitjana
1 patata grossa
2 porros
2 pits de pollastre
250 g de carn de vedella
2 l. d'aigua

Es posa a bullir en fred la carn; caldrà anar escumant. Quan ja no faci més escuma, s'hi afegeixen les verdures pelades i tallades a trossos. Es sala i es deixa bullir una hora.

S'escorre tot al cap del temps: amb la carn farem croquetes (pròximament la recepta), el brou es guarda per fer sopa i  les verdures les passarem pel passapurés.

Un cop tinguem les verdures passades pel passapurés, hi afegim una part del brou al gust i ho posem de nou al foc. Quan comenci a bullir, hi afegirem l'arròs, deixem que segueixi bullint i quan sigui quasi bé cuit, hi afegim la botifarra  a talls. Es rectifica de sal i ja estarà a punt.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Ratafia

Una de les begudes més tradicionals de la Garrotxa : la Ratafia; òbviament no només és típica d'allà, està molt estesa per tot Girona i pels Pirineus ..però nosaltres sempre l'associem amb Olot i la seva  comarca!
Hi ha un munt de variants a la recepta perquè com veureu porta molts ingredients, això fa que cada casa li doni un toc personal i hi afegeixi o tregui herbes, si be algunes d'elles semblem comunes a totes les receptes. Òbviament no hi pot faltar l'aiguardent o anís  i les nous verdes que són la base de la beguda! normalment totes duen a més, canyella, nou moscada, claus d'olor, tarongina i maria Lluïsa, pell de llimona i menta...a partir d'aquí, però hi ha una gran varietat d'ingredients !

Com veureu, a més, el procés d'elaboració demana una mica de paciència. Necessàriament, començarà per Sant Joan, el moment adient per a collir les nous verdes i acabarà per Tots Sants, el dia que tradicionalment, s'encetava la nova ratafia

Ingredients:
1'5 l. d'anís sec
3 nous verdes
3 claus d'olor
1/2 nou moscada
1 culleradeta de macip
1/2 llimona (la pell)
1 taronja (la pell)
1 canó de canyella
2 brots de menta
1 cullerada sopera de camamilla (de Menorca, perquè ens agrada més)
idem de til.la
idem de poleo
idem de tarongina
idem de maria Lluïsa
idem de sajolida
3 grans de ginebró
200 g de sucre

Primer de tot, pels vols de Sant Joan busquem les nous verdes, cal que siguin tendres i que el fruit no hagi començat a endurir-se, es clar.

Un cop les tinguem, les tallem per la meitat i les posem en un pot o envàs de vidre gros que es pugi tapar bé. Hi afegim tots els altres ingredients (menys el sucre) i ho deixem reposar a sol i serena durant 40 dies. Es a dir, el traiem a l'aire lliure! no cal que estigui sempre al sol, però cal que li dongui una mica...ho tapem bé, perquè no entri res i deixem reposar. Veurem que el licor s'anirà enfosquint.

Quan hagin passat els 40 dies, filtrem el liquid, ho passem a un pot nou i hi afegim el sucre. Tornem a tapar-ho i ho guardem en un lloc protegit del sol (ara ja no ha d'estar a sol i a serena). Deixem que reposi i ho obrim per Tots Sants. Ho filtrem de nou (ens pot haver deixat una mica de marró al fons) i ho posem en les ampolles que hagem triat. Ja estarà llesta per consumir.
Es pot veure sola o amb glaçons.

dijous, 3 de novembre del 2011

Bacallà amb anous i prunes

Una manera senzilla i no gaire corrent de fer el bacallà. Aquesta recepta la vàrem trobar fa temps en un llibre de cuina catalana. I com que a nosaltres el bacallà ens encanta, doncs es clar, ens la vàrem apuntar!

Ingredients (2 persones)
2 talls de bacallà petits per persona
un grapat de nous
1 grapat de prunes seques
1 branqueta de canyella
vi ranci

Començarem per posar les prunes seques sense ós en remull un parell d'hores.
Trindrem el bacallà a talls ja remullat i dessalat. Si ho hem de fer a casa, recordem que cal possar-lo en aigua, amb la pell cap amunt, ben cobert,  deixar-lo a temperatura ambient i anar canviat l'aigua durant tres dies. També el podem possar a la nevera, i canviar l'aigua només un cop, llavors l'haurem de deixar en remull 4 o 5 dies.
En una paella amb oli, fregirem la branqueta de canyella i després d'un parell de minuts, la retirarem.
Enfarinarem el bacallà, dues voltes i el fregirem en l'oli on prèviament em fregit la canyella.  Quan sigui ben ros, el treuerem i el posarem en una safata. Procurem que estigui calenta.
Llavors, en el mateix oli, hi tirem les prunes previament remullades ja escorregudes, les nous i un raig de vi ranci. Deixem que bulli uns minuts fins que s'evapori bona part de l'alcohol que porta el vi ranci i ho aboquem damunt el bacallà.
Servirm immediatament.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Codonyat i Gelea de Codony i poma

Sent tardor és practicament obligat parlar del codonyat i de la gelea de codony. Fa un parell de dies vàrem comprar un codony preciós i evidentment, el vam aprofitar per fer codony amb la carn i gelea amb les peles i les llavors.

Pel Codonyat:
Ingredients:
1 codony gros
sucre
aigua
llimona

Proporció: 1 kg codony= 3/4 kg de sucre= 1 got d'aigua (250 ml)

Agafem el codony, el pelem i el refreguem amb la llimona. Tallem la carn a trossos, guardant les peles i les llavors.
Posem la carn del codony al foc aigua.  Ho deixem bullir i quan estigui cuit, l'escorrem i guardem el liquid. Passem la carn pel passapurés.
Ara fiquem al foc un cassó amb sucre i aigua amb la proporció que hi ha a dalt (1:3/4:1). Quan estigui fet l'almívar, hi afegim la carn dels codonys i anem remenant a poc a poc amb una cullera de fusta. Hem d'anar amb comte que esquitxa molt i  a més, s'enganxa amb tant de sucre. Quan tingui la consistència espessa i/o al nostre gust,  ho retirem del foc i ho aboquem en els motllos on volguem guardar el codonyat. Deixem refredar.


Per la Gelea de codony i poma:

Ingredients;
pells i cors del codony
1/2 poma o 1 poma sencera petita amb la pell, el cor i la carn.

Fem bullir molt i molt les peles i els cors del codony amb la poma. Quan sigui cuit, ho passem pel xino o ho per un colador aixafant-ho tot molt bé.
Del líquid que aconseguim, el barregem amb sucre i , si volem, una mica de l'aigua de bullir els codonys.
Per la gelea la proporció és la mateixa que pel codonyat:
1 kg de liquid= 3/4 kg de sucre.
Deixem que bulli ben be un parell d'hores. La gelea s'anirà espesseint, i quan la deixem refredar, s'espessirà una mica més. Cal abocar-la ja en els motllos on la vulguem conservar.


En el nostre cas, el codonyat té un color més suau i una consistència no tan sòlida com normalment es veu a les botigues. És una qüestió de la quantitat de sucre que li afegim, suposo; de totes maneres a nosaltres ens agrada així.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Peus de porc gratinats amb allioli

Aquesta recepta la varem trobar en un blog (aqui)  i de seguida ens va cridar l'atenció: és diferent i és molt gustosa. L'hem fet unes quantes vegades, sempre amb molt d'èxit.

Ingredients (2 persones):
2 peus de porc
oli
1 gra d'all
sal
farina de galeta


En aquest ocasió, varem comprar els peus de porc ja cuits, però si els volem coure a casa, trobareu aquí la forma de fer-ho.

Varem preparar un allioli negat, és a dir, amb massa oli (ofegat o negat); si mireu de fer un allioli "normal" i se us talla, cap problema! també serveix: en un morter posarem un o dos grans d'all pelats i tallats a trossets i un pessic de sal; aixafem l'all i mirem de fer-ne una pasta..quan ho tinguem, anem afegint gota a gota o en petits rajolins, l'oli, mentre anem remenant amb la ma de morter sempre en la mateixa direcció. Segons la meva àvia, cal evitar que ningú "tafanegi" l'estat de l'allioli mentre l'estem fent o se'ns tallarà, per aquest motiu, ella sempre tapava el morter amb un drapet mentre el feia. Si no voleu ser tan radicalment tradicionals, segurament n'hi haurà prou amb tenir paciència i anar molt poc a poc. En aquest cas, ens convé posar-hi més oli  del comte, per tant, quan el tinguem lligat, podem substituir el rajolí per una bon raig, probablement, se'ns negarà immediatament! i ja el tindrem preparat.

Posem els peus en una safata que pugui anar al forn, i els banyem amb l'allioli. Deixem que reposin una bona estona (ho podem preparar el dia abans). Quan arribi l'hora de preparar el dinar, cobrim els peus i l'allioli amb una bona capa de farina de galeta. Enfornem i deixem que cogui una bona estona, fins que la farina sigui cuita i els peus calents. Servim.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Pastís d'ametlla i farro

Feia temps que no publicàvem una recepta de postres, així que per compensar-ho publiquem aquesta, d'un pastís d'ametlla i farro (farina de blat de moro pels que no sigueu garrotxins). Aquest pastís  l'hem fet en ocasió d'una petita festa per entregar uns regalets a un company que acaba de ser pare, com que algú d'entre els assistens no pot menjar farina de blat, vàrem estar buscant per la xarxa alguna recepta que no en portés i al final vam fer una adaptació d'una que surt a la web de la BBC.

Ingredients (6-8 persones):
200 g de mantega pomada (es a dir tova, però no líquida)
200 g de sucre
4 ous
200 g de farina d'ametlla
100 g de farro
1 culleradeta de llevat royal
1 llimona (la pell ratllada i 4 cullerades de suc)

pel xarop de llimona (la coberta del pastís):
150 g de suc de llimona (aprox. 3 llimones)
150 g de sucre
300 ml d'aigua


Barregem en un bol la mantega i el sucre, ho treballem amb la batedora fins que sigui escumós i blanquinós. Afegim un a un dos dels ous i dos rovells (guardem les 2 clares que "sobren" a part). Seguim treballant-ho tot amb la batedora. Afegim la pell ratllada de la llimona i el suc, barregem i comencem a afegir poc a poc les dues farines i el royal. Barregem i quan sigui ben barrejat afegirem les clares muntades a punt de neu.

(per fer les clares, cal possar-les en un bol net i sec, i batre-les amb la màquina fins que siguin mig montades, llavors hi afegim una cullerada sopera de sucre i seguim treballant-ho tot fins que les clares siguin ben fermes i lluents).

Barregem les clares amb suavitat, de baix cap a d'alt. Quan s'hagin ben barrejat, abocarem la pasta en un motllo rodó prèviament untat amb mantega i empolsinat amb farina de galeta.
Repartim la barreja uniformement pel motllo (queda una mica espessa). Enfornem a 180º (el forn cal que estigui calent en el moment d'afegir el pastís, es clar) .
Vigilem la cocció, tarda al voltatn d'una mitja hora, 40 minuts, però pot variar segons el forn. Sabrem que esta cuit, perquè la pasta comença a agafar una mica de color, a separar-se del motllo i (bàsic) si la punxem al mig amb una agulla de fer mitja (per exemple) o un escuradents, sortirà net i sec.

Quan sigui cuit el pastís, el treiem de forn i deixem que es refredi.

A part, posem en un cassó, el sucre, el suc de llimona, l'aigua. Tallem unes tiretes de pell de llimona, procurem treure-lis tota la part blanca i tallar-les al llarg ben fines, fent com cabells. Les posem també dins el cassó. Encenem el foc i deixem que bulli una bona estona, fins que tingui la densitat i consistència que ens agradi. De tant en tant, caldrà que espumem una mica el xarop.

Apaguem el foc i deixem que es refredi. Llavors, "pesquem" amb una forquilla les tiretes de llimona i les reservem. Pintem amb el xarop de llimona la superfície del pastís al gust i decorem amb les tiretes.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Llenties estofades amb verdures

 
Ara que sembla que ha arribat , per fi, la tardor aprofitem per a penjar aquesta recepta amb llenties estofades amb verdures, un plat gens embafós, lleuger, complert i sa.

Ingredients (4 persones):
1/2 kg de llenties posades en remull la nit abans
1 patata grossa
1 ceba
1 porro
1 tomàquet
2 pastanagues
1 api (el tronc, només)
4 o 5 alls
1 fulla de llorer
canyella
sal i pebre

Després d'haver tingut les llenties en remull tota la nit, les escorrem i les posem en una olla que ens pugui quedar ben tapada. 
Pelem i tallem ,a daus menuts, totes les verdures, incloent-hi el tomàquet.
Posem les verdures en fred a l'olla on tenim les llenties, hi posem una mica de canyella , els alls pelats i sencers i la fulla de llorer. Ho cobrim tot amb aigua, tapem i engeguem el foc no gaire fort.
Deixem que es coguin sempre tapades. Quan les tinguem cuites, hi posem la sal i el pebre.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Llenguado a la nyoca


Aquest és un plat senzill i ràpid de fer. Si no tenim llenguado, podem fer servir bruixa, per exemple, que és sempre més econòmica . Normalment el peix és fregeix, però nosaltres el fem a la planxa, queda molt bo, i és més lleuger.

Ingredients (2 persones):
2 llenguados ja nets
panses
pinyons
ametlles filetejades

Posem en remull les panses.
Salem i empebrem (opcional) el llenguado. Escalfem la planxa i cuinem el llenguado volta i volta, que no quedi molt refet. Ho posem en plats individuals.
A part, en una paella, hi posem un raig d'oli i quan comenci a estar calent, hi tirem les panses i els pinyons i les ametlles. Li donem uns tombs i quan comenci a agafar color, ho traiem del foc i ho aboquem a parts iguales pel damunt el llenguado. Servim.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Ghemistà (pebrots farcits a la grega)



Un clàssic de la cuina grega: el ghemistà ,  verdures farcides d'arròs. Es poden fer amb diversos tipus de verdures: albergínies, pebrots, tomàquets, ceba...però nosaltres ho hem provat amb els pebrots. En principi el plat no sembla tenir gaires complicacions, però cal fixar-s'hi bé perquè l'arròs ens quedi cuit! el posem dins el farcit en cru, i si no vigilem, tenim el risc que la verdura quedi massa cremada i l'arròs cru. Aquesta recepta  és , de nou, de "il giardinodei sapori e dei colori" d'una bloggera italiana (l'Ornella) que viu a Grècia.


Ingredients (2 persones):

2 pebrots vermells
3 cullerada soperes ben plenes d'arròs aproximadament (dependrà molt del tamany del pebrot)
1 ceba petita
julivert
menta
1 all
sal i pebre

Triarem uns pebrots que es puguin mantenir drets, doncs així es com els posarem a la llauna que vagi al forn: drets i amb el peduncle cap a dalt.
Tallem la part de dalt en forma de tapa (la del peduncle) doncs el nostre objectiu és farcir el pebrot i tapar-lo amb el mateix pebrot durant la cocció. Retirem les llavors de l'interior del pebrot i salem una mica.
A part, tallem la ceba ben petita i ho barregem amb l'all, el julivert i la menta també tallades ben fines. Salem i empebrem. Si els pebrots són molt llargs, podem tallar-lis una rodella, i fer-la ben petita i afegir-la a la barreja d'arròs i herbes.
Farcim els pebrots, repartint l'arròs el millor que puguem. Ho posem en una llauna que pugui anar al forn, els pebrots han de tenir la tapa cap a munt i estar en posició vertical. Tirem un fil d'oli pel damunt els pebrots i posem també una mica d'aigua a la llauna. Enfornem a 180º durant, aproximadament, una hora i mitja. Si els pebrots es couen massa, tapem-los amb un paper de cuina. Si l'aigua s'evapor, hi afegim una mica més. Cal vigilar que se'ns cogui l'arròs sobretot.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Conill amb samfaina


A casa ens agrada molt el conill i aquesta recepta la fem molt a l'estiu, quan les verdures per fer la samfaina estan en plena temporada. No cal dir que la samfaina no només esta boniísima amb conill, serveix per altres tipus de carn com la de pollastre per exemple, per bacallà, etc.

Ingredients (4 persones).
1 kg de conill tallat a trossos
2 cebes 
1 pebrot vermell
2 o 3 tomàquets ben madurs
1 albergínia (vam fer servir una de blanca)
1 copa de cognac

Començarem per pelar l'albergínia, tallar-la a daus i posar-la a escórrer amb una mica de sal perquè així ens perdrà el gust amargant. Cal fer-ho això una hora abans de cuinar aproximadament.
En una cassola, enrossirem el conill prèviament salat i empebrat. Quan agafi color, el retirarem de la cassola i el reservarem.
A la mateixa cassola i, amb el mateix oli, cuinarem les cebes tallades ben petites. Quan els hagem donat uns quants tombs i comencin a transparentar, hi afegirem el pebrot tallat a trossos.
Donarem uns tombs al pebrot i hi afegirem les albergínies. Tornarem a fer que donin unes voltes a la cassola i hi afegirem tot seguit el tomàquet ratllat.  Rectificarem de sal i pebre (les verdures no en tenien fins ara). 
Ara tocarà afegir-hi el conill, li donem unes voltes i hi aboquem una copa de cognac. Quan el licor hagi evaporat, baixarem el foc al mínim i deixarem que cogui tapat.
Si queda molt sec, cal que hi afegim una mica d'aigua o brou suau.  Hem de vigilar que les verdures no es coguin massa, no volem una pasta, volem que les verdures es vegin i es puguin individualitzar fàcilment.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Tonyina en conserva

Aquesta manera de preparar la tonyina és un clàssic a casa meva:,ens n'hem fet un bon tip de menjar-la així alhora d'esmorzar; i es què conservada així i damunt d'una torradeta de pa està boníssima! També la podem fer servir per amanides, es clar, però recomano menjar-la sola, per trobar-li tot el seu gust.

Ingredients:
tonyina (la quantitat dependrà de cadascú)a trossos sense pell ni espines
1 fulla de llorer
2 o 3 alls pelats i sencers
pebre negre en gra
oli
aigua

En un cassó amb aigua,hi posarem el llorer, la tonyina a trossos grossos sense pell ni espines, una mica de sal, el pebre negre i els alls. Tot en fred. L'aigua cal que ens cobreixi la tonyina.
Engeguem el foc i, a foc lent, portem l'aigua a ebullició. Llavors contem 10 minuts. Refredem i colem conservant una part de l'aigua.
Omplim un pot de vidre amb els alls, el llorer, la tonyina, el pebre i una part de l'aigua de la cocció i ho acabem d'omplir amb oli (uns dos dits). Ja ho tenim, ho guardem a la nevera i ens ho mengem en uns dies.
Si el volguessím guardar per més temps, llavors ens caldria fer bullir el pot de vidre al bany maria.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Fideus amb seitons

Un plat mariner amb un gust potent a mar; ara que comença la temporada del peix blau podem trobar seitons fàcilment. La combinació amb els fideus en fa un plat complert, senzill de fer pels ingredients i econòmic (que tampoc està malament).

Ingredients (2 persones):
190 g de fideus secs
200 g seitons aprox.
1 ceba mitjana
2 tomàquets madurs
1 all
julivert
1 litre d'aigua

Reservem 3 o4 seitons per cap i la resta la fem bullir amb l'aigua durant uns 20 minuts. Colem i reservem el brou per una banda i la carn dels seitons que poguem aprofitar per l'altra.

En una cassola de fang, afegim un raig d'oli, els alls tallats finíssims i la ceba també tallada ben petita. Deixem que es coguin i quan comenci a enrossir-se la ceba, hi afegim el julivert tallat ben fi i , en 2 minuts, el tomàquet ratllat.

Deixem que es concentri el sofregit, afegim la carn dels seitons i els fideus. Donem un parell de voltes, afegim el brou de coure els seitons i deixem que coguin uns 10 o 15 minuts. Controlem la cocció dels fideus i si cal afegir-lis més brou (o aigua si l'hem acabat). Es millor mantenir una olla amb aigua o brou calent per si de cas.
Quan hagin passat aquests 10 minuts, hi afegim els seitons en cru que hem reservat des del principi. Rectifiquem de sal si cal. Si ens cal "remenar" la cassola, millor fer-ho suaument, sacsejant-la amb l'ajut dels agafadors per evitar que es trenquin els seitons. 
Passats 15 minuts (o 20 segons el gruix dels fideus), i estiguin ja fets els fideus, parar el foc i deixar reposar 5 minuts més. Servir.



dimarts, 11 d’octubre del 2011

Platillo de coll de xai amb verdures


Un altre plat amb una de les parts més humils del xai, però d'un gust excel.lent  i que permet fer guissadets fàcils i saborosos com aquest, però també admet una cocció a la planxa. A casa ens agrada molt i sovint la fem, sovint variem les verdures també, depen una mica del que hi hagi en aquell moment per casa.

Ingrediets (2 persones):
1/2 coll de xai tallat a trossos
2 pebrots verds petits
2 tomàquets vermells madurs
1 ceba petita
1 pastanaga
1 o 2 alls

Salem i empebrem el coll i el posem a enrossir en una cassola amb oli. Quan tingui ja color, hi afegirem la ceba tallada petita i quan comenci a tornar-se transparent, la pastanaga tallada també petita (per exemple a dauets); uns minuts després hi afegirem el pebrot també tallat menut i els alls pelats i tallats. Deixarem que es cogui a foc baix, salarem les verdures i si queda molt sec, hi afegirem una mica d'aigua. Si volem podem substituir l'aigua per una mica de vi ranci o cognac. Però molt poc, cal que es vagi fent amb poc suc. Tapem la cassola i deixem que es cogui. Quan les verdures comencin a estovar-se , hi afegirem el tomàquet amb pell tallat a trossos. Tornarem a tapar i seguirem coent-ho a foc baix. Si cal, rectificarem de sal. També vigilarem si cal afegir una mica d'aigua, però ull!! no ha de tenir gaire suc, no estem fent un rostit amb suc, cal que quedi força concentrat.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Conill amb xocolata

Una altra recepta d'aquelles tradicionals al 100%: conill amb xocolata. Existeixen diverses versions, sovint amb canvis als ingredients de la picada; nosaltres seguim la del Manuel Vazquez Montalban i el seu llibre de  receptes "receptari de cuina catalana".

Ingredients (4 persones):
1 conill de 1 kg aprox . a quarts
1 ceba mitjana
2 tomàquets petits madurs

per la picada:
1 presa de xocolata negra de cobertura
5 o 6 ametlles torrades i pelades
2 alls
2 o 3 nous
1 cullerada de cafè de pinyons
julivert

Començarem per salar i empebrar el conill.
En una cassola amb oli, enrossim els talls de conill i quan tinguin color, hi afegim la ceba tallada ben fina. Deixem que es cogui la ceba a foc baix. Quan sigui transparent, hi afegim el tomàquet ratllat (li haurem afegit una mica de sucre). Salem i deixem que es faci el sofregit.
Ara farem la picada. Començarem per escalibar el alls, ho podem fer, posant una paella al foc sense oli i els alls amb pell i tot. Quan la pell comenci a tornar-se negre, els girem, quan siguin tous per tots costats, els traiem. Deixem que es refredin i els pelem.
En un morter, posem els alls escalibats, una mica de sal, i el julivert, ho piquem. Quan haguem fet una pasta, hi afegim la xocolata a trossos, les nous, els pinyons, les ametlles i ho piquem tot fins aconseguir una pasta fina.
Tirem una mica d'aigua calenta al morter, fem una pasta i ho afegim a la cassola on tenim el conill, repartint-la una mica per tot arreu. Acabem d'escurar el morter i afegim a la cassola tota la picada. Sacsegem una mica la cassola i deixem que segueixi fent xup-xup fins que el conill sigui ben cuit.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Arròs de muntanya amb cap de costella i moixernons

Aquest arròs, de pocs i senzills ingredients però molt gustosos té, sobretot,  el toc "diferent" de portar farigola.

Ingredients (2 persones):
160 g d'arròs
2 cullerades soperes ben plenes de moixernons secs (Calocybe gambosa)
 300 gr de cap de costella
1 tomàquet petit
1 ceba
1 branqueta de farigola
sal i pebre negre
320 cc d'aigua o brou suau

A primera hora del mati, posarem els moixernons secs en aigua perquè s'hidratin.
En una cassola de fang, posarem un raig d'oli, i amb el foc molt baix, hi tirarem el cap de costella, deixarem que enrosseixi i llavors hi afegirem la ceba picolada ben fina i una mica de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent, hi afegirem el tomàquet i la branca de farigola. Deixarem que es concentri el sofregit.
Quan tinguem el sofregit ben concentrat, retirarem la farigola i hi afegirem els moixernons. Tirarem també l'arrós i li farem donar unes voltes. Mentrestant tindrem l'aigua escalfant-se. Ràpidament, després de les primeres voltes, tirarem l'aigua a la cassola i la sacsejarem lleugerament.Cal que el foc sigui ben viu.
Quan l'aigua de la cassola arrenqui el bull, contarem 5 minuts, baixarem el foc i deixarem que cogui 15 minuts més.
Quan l'arròs sigui cuit, apagarem el foc i deixarem reposar 5 minuts. Servirem.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Crema de mongetes a la romanesa

Una manera fàcil de menjar llegums, fàcil de fer, sana i bona , aquesta recepta ens la vàren ensenyar en un curset de cuines del món. Val la pena de provar i no ens calen ingredients especials difícils de trobar, ni estris específics.

Ingredients (4 persones):
400 g de mongetes seques cuites
2 grans d'all (o més, dependrà dels gustos)
1 ceba
2 tomàquets mitjans
sal, sucre, pebre negre i oli

opcional: pebrot vermell i/o cogombre en vinagre.

Començarem per preparar un sofregit: tallarem la ceba ben fina i la posarem a coure en una paella. Quan comenci a agafar color, hi afegirem el tomàquet ratllat, una mica de sal i una mica de sucre. Deixarem que cogui fins que ens quedi un sofregit ben concentrat.

A part, posarem al túrmix les mongetes amb una mica de sal, oli i pebre negre. Triturarem i afegirem més oli si convé, fins que tinguem una pasta fina i homogènia. Tallarem els alls ben petits i els barrejarem amb la crema un cop la tinguem feta.

Servim la crema de mongetes coberta amb el sofregit. Podem acompanyar-ho amb el pebrot vermell tallat ben petit o amb cogombre en vinagre.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Esqueixada


Una altra amanida clàssica d'estiu: l'esqueixada. Com que ens encanta el bacallà, la fem sovint. No cal dir, que el nom li ve de l'ingredient principal: el bacallà esqueixat!

Ingredients (2 persones):
200 gr de bacallà esqueixat
2 tomàquets madurs (en el nostre cas, dels de pebrot)
1 pebrot vermell gros
olives arbequines (o d'Aragó o Kalamata)
oli i pebre negre

comencem per remullar el bacallà: si el tenim ja esqueixat, només amb un parell d'hores ja ho tindrem. Si el tenim en peça, ens caldrà dessalar-lo dos dies abans i després l'esqueixarem.
Netegem el pebrot i els tomàquets i els tallem a trossos petits (daus). Ho barreguem amb el bacallà i les olives, amanim amb un bon raig d'oli i una mica de pebre negre.Sal no ens caldrà, que el bacallà ja en porta.
Queda millor si la fem unes hores abans. Es guarda bé a la nevera i la servim una mica fresqueta.

divendres, 30 de setembre del 2011

Relleno (préssecs farcits)

Amb uns dies de retard i per celebrar la Mercè (aquest any realment passada per aigua), pengem un plat de festa major: el relleno, o sigui, préssecs farcits amb carn. Si no teniu, o no us agraden, els préssecs es poden fer amb pomes o peres, però nosaltres quan ho fem, ho fem amb préssecs de vinya.

Ingredients (4 persones):
4 préssecs de vinya no gaire madurs
70 g de carn picada de porc
70 g de carn picada de vedella
canyella en pols
sucre
1 canó de canyella
1 carquinyoli
6 o 7 ametlles
sal i pebre negre

Netegem els préssecs, tallem la part de dalt fent una tapadora i budiem el pinyol. Si volem, podem aprofitar la carn del préssecs que "surti" amb el pinyol , tallant-la a bocinets menuts i afegint-la a la carn.
En una paella, sofregim una mica la carn, afegim-t'hi la canyella, els trossets de préssecs i amanint amb sal i pebre. Quan sigui cuit, ho treiem i farcim els préssecs. Tapem amb la part de dalt de la fruita que hem tret abans.
Posem els préssecs en una cassola que pugi anar al forn. Hi afegim aigua fins a la meitat dels préssecs aproximadament, una cullerada sopera de sucre ben plena i el canó de canyella. Enfornem amb el forn ja calent a uns 170º. Deixem que es cogui a poc a poc. Si veiem que es crema massa la part de dalt de la fruita, tapem la cassola amb paper de forn i continuem la cocció.
A part, fem una picada amb el carquinyoli i les ametlles. Quan tot sigui  ben trinxat, si vole, hi posem una mica més de canyella.
Quan els préssecs siguin cuits, els treiem del foc, però procurem mantenir-los calents. Agafem una part del suc, i ho posem en una cassó o en una paella, encenem el foc i deixem reduir. Quan comenci a reduir, hi afegim la picada i deixem que es concentri més.
Posem els préssecs en el plat i acompanyem amb la salsa reduïda pel damunt o en un costat, com vulguem.

Seguidors