dimarts, 30 de novembre del 2010

Carquinyolis de rochefort i nous

Aquesta recepta té l'èxit garantit entre els amants del formatge: carquinyolis salats de rochefort i nous. De fet, és una variant d'una recepta molt popular als blogs italians, la dels cantuccini amb gorgonzola, però adaptada al formatge que tenia per casa: el roquefort, que és a més, molt més fàcil de trobar que no pas el gorgonzola picant.

Ingredients:
210 g de farina
90 g de formatge rochefort (o blau)
50 g de nous pelades
60 cl de llet
1 ou (més un rovell per pintar-los)
1 pèssic de sal
1 culleradeta de llevat royal

Escalfem la llet sense que arribi a bulli i hi diluïm el formatge. Deixem que es refredi una mica.
Formem damunt del marbre de la cuina, un volcanet amb la farina i hi posem al mig l'ou, la sal i el llevat. Comencem a barrejar els ingredients de la seguent forma: anem "menjant-nos" poquet a poquet les parets del volcanet i barrejem la farina amb l'ou, quan s'hagi format una pasteta , però encara tinguem les parets del volcanet intactes, hi aboquem a poc a poc la llet ja tèbia; anem afegint una mica de llet i barrejant, tornem a fer que es formi una pasteta i hi aboquem una mica més de llet, etc fins a tenir tota la llet barrejada amb la farina. No hi tirarem de cop la llet no fos que quatllessim l'ou! Comencem a treballar la pasta, i quan sigui ja una mica lligada, hi afegim les nous tallades a trossets no gaire petits. Ho treballarem tot fins a tenir una pasta compacte no gaire tova ni seca (si cal hi afegirem una mica més de farina o de llet segons el cas).
Formarem llavors dues barretes amb la pasta en forma de baguette i ho possarem uns 15 minuts a la nevera (millor les tapem amb un drapet).
Mentrestant, haurem encès el forn a 180º. Passat el quart d'hora, posem les dues barretes en una llauna que vagi al forn, prèviament untada amb mantega o farem servir la safata de silicona.
Pintem la superfície de les dues barretes amb ou batut o amb oli (llavors no tindrà tant de color i serà més crocant). Enfornem durant uns 15 minuts. Passat aquest temps, però abans no sigui cuit del tot, retirem les barretes i amb un ganivet esmolat, les tallem com si fos embotit. Tornem a posar els "tallets" (o sigui els carquinyolis) al forn uns minuts més fins que no s'acabin de coure.
Deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Flam de ratafia

 Unes postres molt fàcils de fer i que tenen com a ingredient principal un producte típic i tòpic de la Garrotxa: la ratafia.

Ingredients:
1 pot petit de llet condensada
2 cops el pot de llet natural
4 ous grossos
unes quantes nous netes i pelades
mig got de ratafia
sucre per fer el caramel
unes gotes de suc de llimona

En un bol, posem els ous batuts, la llet condensada, les dues mesures de llet natural i la ratafia. Ho barrejem tot.
A part, en un cassonet, posem un parell o tres de cullerades soperes de sucre, unes gotes de llimona i una culleradeta de ratafia. Encenen el foc i deixem que es dissolgui el sucre. Cal que vigilem que no es cremi, però que agafi color. La llimona ens servirà perquè tingui un color més brillant.
Aboquem el sucre calent (comte amb ell!!) al fons d'una flamera o recipient que pugui anar al forn. Distribuim unes quantes nous de forma més o menys bonica (quedaran a la part de dalt del flam) i la resta de nous les barrejem amb el liquit que tenim apart. Aboquem el liquit a la flamera i ho posem al forn a 180 al bany maria: es a dir, posem la flanera o el recipient triat, dins d'un altre recipient més gros amb aigua. L'aigua cal que arribi com a molt a la meitat de l'altura de la flamera, sino ens podria esquitjar aigua dins el flam i espatllar-lo.
Deixem que es cogui al forn fins que el flam quatlli. quan sigui quatllat, el treiem, deixem que es refredi i ja podem desenmotllar-lo per servir-lo.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Escudella de carbassa i castanyes

Aprofitant que ja han entrat els primers freds, hem fet aquesta escudella: tardoral al 100%, doncs els dos principals ingredients són la carbassa i les castanyes. Les castanyes és poden fer bullides o cuites al forn, malgrat que aquest cop les hem fetes cuites al forn, preferim l'opció de bullir-les, així ens assegurem que el plat no tingui un gust de torrat massa potent (que és el risc que correm de l'altra manera). Les quantitats són una mica aproximades, dependrà de com ens agradi d'espessa l'escudella.

Ingredients (4 persones):
2 l. d'aigua
50 gr d'arròs
30 gr de fideus gruixuts
1 porro
1 ceba
1 branca d'api(només el tronxo)
150-200 gr de castanyes (aproximat)
300 gr de carbassa
colls i carcanades de pollastre (també si en tenim, ales i pedrers)

Si coem al forn les castanyes, ho farem de la següent manera: una per una, els hi fem un tall i les posem al forn a 180º fins que siguin cuites. Després les pelem i les reservem.
Si les bullim: els hi fem un tall a cada una, posem un pot al foc amb aigua i quan bulli, li tirem les castanyes, quan arrenqui de nou el bull, les traiem, deixem que es refredin una mica (però mai del tot) i les pelem. En aquest cas, un cop comencem a fer l'escudella les haurem d'afegir abans perquè es coguin.
Començarem per fer un brou amb el pollastre, posant una olla al foc amb els trossos de pollastre. Quan comenci a bullir, es farà una escuma a la superfície que caldrà retirar amb l'escumadora.
A part, en una altra olla grossa, hi tirarem un raig d'oli, la ceba tallada petitona, el tronxo de l'api i el porro a rodanxetes petites i fines. Deixarem que sofregeixi una estona, quan comenci a ser transparent, hi tirem la carbassa tallada a trossos i en cru. Salarem i deixarem que suï, es a dir, que es cogui lleugerament, deixant anar aigua. Llavors hi abocarem un parell de gots d'aigua i deixarem que bulli a foc mitjà durant un parell d'hores. Al cap d'una estona d'estar bullint les verdures, hi tirarem les castanyes si només les hem bullides (si no, esperarem una mica més), el pollastre i el caldo de bullir-lo (prèviament colat). Quan hagin passat dues hores, hi tirem l'arròs i al cap de cinc minuts, els fideus. Deixem que bulli aproximadament uns 15 minuts fins que tan l'arròs com els fideus siguin cuits.

dijous, 25 de novembre del 2010

Terrina de carbassa i de pinyons

Aprofitant que estem a plena temporada de carabasses, una terrina on són l'ingredient principal. Fàcil de fer i molt gustosa. Està treta d'un blog en italià molt interessant (aquí).

Ingredients (per 4 persones):
500 g de carbassa crua
mig got de pinyons
3 ous
50 gr de farina (o una cullerada sopera plena)
100 ml de llet
50 gr de formatge ratllat

Primer de tot, caldrà convertir la carbassa en puré. Una bona manera és escalivar-la al forn: posem el forn a 200º i quan sigui calent, hi introduïm la carbassa sencera sense pelar ni res. Millor la posem damunt una plata folrada de paper d'alumini i així a l'hora de netejar el forn serà més còmode i ràpid.
Quan la carbassa sigui cuita (la podem punxar amb un ganivet), la treiem del forn, deixem que es refredi i ara serà molt fàcil treure-li la pell i les llavors. En fem un puré aixafant-la amb una forquilla o passant-la pel passapurés.
Un cop tinguem fred el puré, el barregem amb la llet per fer-lo més fluït i cremós. A part, batem els ous, amb la farina, una mica de sal i el formatge ratllat. Quan tot sigui ben batut, ho barregem amb el puré.
Mentrestant, haurem posar el pinyons amb aigua (així al coure's no es cremen tant). Quan hagi passat una estona, els colem i posem més o menys la meitat al fons d'un motllo de plum-cake (seran la part de dalt de la terrina), hi aboquem llavors el puré i hi tirem la resta dels pinyons.
Enfornem a 200º. El temps variarà segons el forn, però potser entre uns 45 minuts i una hora.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Batata Harra (Moniatos a la libanesa 2.0)

 Una manera diferent de menjar els moniatos. Teòricament aquest és un plat típic libanès, i dic teòricament, perquè corrent per la xarxa hi ha versions de la recepta un pèl diferent entre elles, i tenint en comte, que jo també hi he afegit alguna modificació...és força possible que un libanès no sigui capaç de reconèixer-la! Per això, hi he afegit el 2.0....diguem que és una versió lliure en realitat.

Ingredients:
un parell de moniatos mitjanets per persona
1 llimona
1 o 2 alls
julivert
pebre vermell picant
oli
1 cullereta de coriandre mòlt

Es pelen i tallen els moniatos a daus. Els posem en una cassola que pugui anar al forn amanits amb pebre vermell (al gust) i un raig d'oli. Deixem que es coguin.
A part, exprèmem la llimona i trinxem el julivert ben petit. En un vas o potet, barrejarem la culleradeta de coriandre, el suc de llimona, el julivert trinxat, els alls pelats i aixafats (amb el ganivet) , sal i 3 o 4 cullerades soperes d'oli d'oliva. Deixem reposar.
Quan els moniatos siguin cuits, els treiem del foc i els reguem amb la salseta. Els podem tornar a posar un parell de minuts al forn. Estan més bons d'un dia per l'altre.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Carquinyolis de festucs

Els carquinyolis són unes pastes molt fàcils i ràpides de fer. En aquest cas, canviem les atmelles per festucs i la canyella d'aromatitzar pel cardamom.

Ingredients:
175 g de farina
100 g de sucre
1 ou (més un altre per pintar-los)
100 g de festucs crus sense closca
llevat en pols
1 culleradeta de cardamom
1 llimona (les ratlladures de la pell)

Començarem per deixar els festucs una estona en remull amb aigua freda perquè així s'enganxaran millor a la farina.
Fem un volcanet amb la farina, i al centre hi posem el llevat, el sucre, l'ou, les ratlladures de la llimona i el cardamom.
començarem a treballar tots els ingredients del centre del volcanet i anirem afegint poc a poc la farina dels cantons i quan comenci a agafar consistència la pasta, hi afegirem els festucs prèviament escorreguts (però no els eixugarem). Treballarem la pasta fins que ens quedi ben lligada.
Llavors en farem dues parts i amb la mà els hi donarem forma com de baget, no gaire gruixuda (uns 5 cm de diàmetre). Les dues peces les posarem en una safata que pugui anar al forn, una mica separades entre elles (creixen per efecte del llevat) i els pintarem pel damunt amb el rovell de l'ou. Cal que tinguem el forn a 180 graus, enfornem la safata (folrada amb la planxa de silicona o si no en tenim, pintada amb mantega). Cal que coguin uns 15- 20 minuts.
Quan tinguin les dues "barretes" un color dauradet, les traurem del forn, i amb un ganivet, les tallarem com si talléssim un fuet. Si volem, i ens agrada que els carquinyolis quedin daurats i durets, els tornarem a posar al forn un cop tallats, a la mateixa safata, però tots panxa enlaire.
Els deixem refredar damunt d'una reixeta.

divendres, 19 de novembre del 2010

Espinacs amb anxoves

Els espinacs els podem trobar tot l'any, però val la pena aprofitar ara que és la temporada i comprar-los frescos. Aquesta recepta és molt senzilla de fer i , alhora, és una manera diferent de preparar-los.

Ingredients (2 persones)
1kg d'espinacs frescos
10 anxoves en oli
2 ous dusos
all i julivert
vi blanc
pebre negre

Podem bullir els espinacs, o bé directament posar-los en una paella grossa amb una mica d'oli. No cal espantar-se pel volum que tinguin, hem de pensar que quan siguin cuits es reduiran moltíssim. Si els hem bullit, els escorrem i els tirem a la paella amb oli, si els tirem directament, cal esperar que es coguin una miqueta i es comencin a "pansir". En tot cas, caldrà afegir-hi el julivert i un o dos grans d'alls tallats ben menuts. Salarem i empebrarem. Hi tirarem també un raig de vi blanc i 4 anxoves en oli.
Remenarem tot el conjunt, i deixarem que es cogui i que el liquid que faci es redueixi. Llavors ja estarà llest. Es serveix acompanyat d'ous dusos com a decoració i la resta d'anxoves pel damunt.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Pastís d'avellanes

Ara que també la dieta mediterrània és patrimoni immaterial de la humanitat, aprofitem per a penjar aquesta recepta que té com a ingredient bàsic un producte d'allò més mediterrani: l'avellana. Potser no es fa servir tan com l'ametlla, però és ben típic. Aquest pastís queda molt millor si el farcim, preferiblement amb melmelada, nosaltres en vàrem fer servir una de casolana, de mores.

Ingredients:
4 ous
70 g de sucre
una llimona
100 gr d'avellanes torrades trinxades
35 gr de maizena o similar
1 culleradeta de llevat royal
mantega per untar el motllo (si no fos de silicona)

pel farcit i la decoració:
melmelada
licor (whisky o cognac o xerès dolç)
sucre llustre

Començarem separant els rovells de les clares dels ous. Ratllarem la pell de la llimona.
A la batedora hi posarem els rovells, el sucre i la pell ratllada de la llimona. Ho batrem ben fort, fins que tinguem una crema blanquinosa i suau.
A part, batrem les clares a punt de neu. Quan siguin a mig muntar, és recomanable afegir-hi una mica de sucre, així s'aguanten millor.
Afegirem a la crema la maizena i el llevat, i també les avellanes ben trinxades (de fet, farem una pasta amb elles). Remeneu-ho tot ben remenat. Quan sigui ja una pasta homogènia, hi anirem afegint les clares a punt de neu, a poc a poc i amb cura.
A part, untem un motllo amb mantega i posteriorment l'empolsinem amb farina de galeta. Si fos de silicona, això no cal fer-ho.
Aboquem la barreja anterior al motllo i enfornem a 180º. El temps que haurem d'esperar dependrà del forn, però compteu-hi uns 30 minuts segurs.
Quan sigui cuit, desemmotllem el pastís i el deixem refredar. Un cop ben fred, el tallem per la meitat i mullem les dues parts amb el nostre licor preferit (en el nostre cas, xerès dolç), untem amb la melmelada i tornem a muntar una capa damunt l'altra. Empolsinem pel damunt amb el sucre llustre.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Els castells, patrimoni de la humanitat!

Avui a Nairobi, la Unesco ha declarat els castells com a "patrimoni cultural immaterial de la humanitat!
Aqui un link a la pàgina de la Unesco, i aquí, el video de presentació de la candidatura.
Felicitats a tot el món casteller!!!

dilluns, 15 de novembre del 2010

Pollastre amb coca-cola


En el supermercat del barri, i com a part d'una campanya d'aniversari, han estat un mes que cada setmana obsequiaven els clients amb algun regalet, un dels cops es tractava d'una ampolla de coca-cola. Com que a casa no n'acostumem a beure, no sabíem molt bé que fer amb ella, així que vàrem buscar receptes per la xarxa i al final ens varem decidir per aprofitar-la fent aquest pollastre.

Ingredients (per a quatre persones):
1 pollastre a quarts
1 ampolla de litre de coca-cola
12-14 cebes del platillo (o dues o tres de grosses)
1 llimona
1 cullerada de gingebre fresc ratllat
oli
2 cullerades de salsa de soja

Primer de tot, posarem a macerar el pollastre ja net i salat amb una barreja del suc de la llimona, mig vaset d'oli, la soja i el gingebre. Ho podem fer pel mati o si ho fem el dia abans, millor posar-ho tot a la nevera. De tant en tant, remenem la barreja.

Escaldem les cebetes i les pelem (si no les escaldem costen molt de pelar).

A l'hora de començar a cuina, posarem el pollastre en una  cassola, hi tirarem el suc de la maceració pel damunt i el sofregim perquè agafi color. Regarem amb mig vas de coca-cola. Deixem que es cogui. A mitja cocció, hi afegirem les cebetes. Ho deixarem reduir fins aconseguir una salsa un sic espesseta i un pèl caramelitzada. Tornem a tirar la salsa pel damunt de del pollastre i les cebetes i ho tornem tot per uns 5 minuts més que faci xu-xup.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Llenties amb bolets i botifarrons

Una altra recepta per aprofitar la temporada de bolets. Aquesta recepta crec que era de la Simone Ortega; la veritat és que la vaig trobar a una revista d'aquelles que tenen a les sales d'espera del metge (o potser era a la perruqueria?) ; no ho recordo exactament, però de seguida que la vaig veure vaig decidir que calia provar-la.
En aquest cas hem fet servir camagrocs, però amb rossinyols també està boníssima, i amb trompetes de la mort també queda molt bé.

Ingredients (per a 2-3 persones)
250 g de llenties sense coure
1 botifarró de ceba
300 g de bolets (camagrocs o Cantharellus lutescens)
1 porro
2 tomàquets madurs
1 all
1 fulla de llorer
1 cullerada d'anís


Per coure les llenties farem el següent: en una olla grossa, posarem aigua abundant, el gra d'all pelat, la fulla de llorer i les llenties, tot en fred. Taparem l'olla i la posarem al foc. Deixarem que es cogui. Quan les llenties ja siguin toves, les salarem (mai abans). Atenció! si les llenties són "pardines" no cal remullar-les, però si no són, es recomenable possar-les en aigua freda la nit abans.

En una paella, hi tirem un raig d'oli i el porro tallat menut, deixem que s'estovi. Quan sigui transparent, però sense agafar color, hi tirem els tomàquets ratllats, deixem que el sofregit es concentri. Llavors, hi tirem els bolets ja nets, en el cas dels camagrocs, normalment, no cal que els tallem a trossets, tenen un tamany ideal per a menjar sencers. Quan siguin quasi cuits, esparraquem el botifarró i l'afegim a la paella a trossets. Deixem que es cogui tot junt un parell de minuts i llavors aboquem tot el contingut de la paella, dins l'olla de les llenties. Hi tirem també la cullerada d¡anís. Deixem que faci xup-xup uns minuts, tot junt i ja ho tenim.

dijous, 11 de novembre del 2010

Carbassa a la veneciana o en saor

La tardor és època també de carabasses, així que no podia faltar alguna recepta per aprofitar-les.
Aquesta d'avui té un origen venecià (d'aquí el nom que li he posat), encara que a totes les receptes que corren per la xarxa se li diu simplement carbassa en saor. Això del saor no és només un plat, també és (o era) un mètode de conservació dels aliments (una mica com els escabetxos) sobretot dels peixos i de les sardines en general (vaja, com els escabetxos), però que també s'utilitza per verdures i sobretot per fer les carbasses. Es recomanable preparar-lo amb antelació perquè està més bo d'un dia per un altre.

Ingredients (4 persones)
400 gr de carbassa
2 cebes grosses
2 claus d'olor
1 fulla de llorer
panses i pinyons (al gust)
1/2 got de vinagre
1/2 got de vi blanc
oli

Primer de tot, posem en remull les panses i els pinyons.
Coem la carbassa, la podem bullir o fer al forn. Jo prefereixo, sobretot si està sencera, fer-la al forn, t'estalvies haver de tallar-la i treure-li la pell per bullir-la i en general, és més còmode.
Quan sigui cuita, li traiem la pell, les llavors i la reduïm a puré. Deixem que es refredi de tot.
A part, en una paella, cuinem la ceba tallada grollerament amb la fulla de llorer i els claus d'olor, fins que comenci a tornar-se transparent, en aquest moment, li tirem el vinagre i el vi blanc i deixem que el líquid es redueixi. Quan el vi i el vinagre s'hagin evaporat i la ceba sigui pràcticament cuita, hi afegim sal i pebre i , sobre tot, les panses i els pinyons. Remenem una mica i deixem que cogui tot junt un parell de minuts més. Ho treiem del foc, i ho barregem amb el puré de carbassa. Si volem, hi podem afegir també un raig d'oli d'oliva.
Ho deixem reposar, i ens ho mengem a l'endemà.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Plum Cake de xocolata i plàtans

Ja feia molts dies que no penjava cap recepta de postres..així que avui, i per variar una micona, penjo aquesta: un pastís tipus plum-cake de xocolata combinada amb plàtan. Potser, al primer cop d'ull pot semblar una combinació estranya però queda molt, però que molt bona.

Ingredients:
100 de xocolata negra de cobertura
150 g de mantega estovada
175 g de sucre moreno
3 ous
175 g de farina
1 cullerada de llevat royal
25 g de cacau amarg
2 plàtans grossos molt madurs

Pel glacejat de xocolata:
150 g de sucre llustre
2 cullerades soperes d'aigua
1 cullerada de postres de cacau amarg

Primer de tot, escalfarem el forn a 180º.
Si no tenim motllos de silicona, caldrà agafar-ne un dels de plum-cake i untar-lo ben untat amb mantega fosa.
Batrem la mantega estovada i el sucre, fins que agafin una consistència escumosa i un color pàl·lid. A poc a poc anirem afegint-hi els ous, un per un i no afegirem el següent fins que l'anterior sigui completament absorbit per la pasta. Quan els tinguem els tres ous incorporats i la pasta ben lligada i treballada, hi afegirem la farina tamisada, el royal i el cacau. Per tamisar-ho tot, podem fer servir un colador. Anirem barrejant-ho tot.
Mentrestant, farem un puré amb els plàtans i ho afegirem a la barreja anterior. Remenem-ho tot perquè el plàtan quedi ben repartir i incorporat a la pasta i ho aboquem al motllo de plum-cake.
Ho tindrem al forn uns 45 minuts aproximadament, fins que sigui cuit. Si tenim motllos de silicona, ho veurem perquè el pastís es separa del motllo sol, si no, haurem de punxar el pastís amb un escuradents o una agulla de mitja i si ens surt neta és que el pastís ja està cuit. Compte a l'hora d'obrir el forn, si ho fem massa d'hora el pastís no pujarà bé.
Un cop cuit, el deixem que es refredi damunt d'una reixeta i mentrestant, preparem la glaça.
Per fer la glaça, haurem de barrejar el sucre, l'aigua i el cacau fins que tingui una consistència cremosa i densa, que es pugui escampar però, ull!, que no sigui molt liquida, hauria de ser una consistència tipus natilla. Un cop la tinguem preparada i el pastís sigui fred, l'escamparem pel damunt i deixarem que es solidifiqui sola (tarda una horeta).

dilluns, 8 de novembre del 2010

Terrina de cigrons i verdures

Aquesta recepta té l'origen en receptari francès i és molt popular als blocs en aquesta llengua. Normalment, a totes aquestes versions, es manté la combinació de verdures (pastanagues i xarlota), però és molt fer amb les vostres verdures favorites: pèsols, mongeta verda, coliflor o bròquil, et. En tot cas, ajuda molt a la presentació del plat aconseguir que hi hagi una mica de combinació de colors, sempre farà la terrina molt més atractiva visualment.

Ingredients:
150 g de farina de cigrons
1/2 l. d'aigua
3 pastanagues
2 porros
2 culleradetes de curry
1 all
sal
Ratllem les pastanagues , tallem els porros a rodanxes finetes i també el tallem ben finet.
En una paella amb una mica d'oli, hi tirem l'all, abans que agafi color, hi tirem també les pastanagues i els porros i el curry, ho salem i deixem que cogui a foc baix, fins que sigui tou, però sense agafar color. Ho reservem.
En una cassola a foc baix, aboquem l'aigua, i abans que s'escalfi, hi anem barrejant la farina de cigrons. Cal anar remenant constantment per aconseguir una pasta fina, sense grumolls (podeu fer servir un batedor o tamisar la farina amb un colador). Quan la pasta sigui densa, la retirem del foc i hi barregem les verdures.
Aboquem tota la pasta en una terrina o en un motllo de plum-cake. Enfornem'ho a 180º per uns 40 minuts (dependrà del forn). Quan sigui cuita la terrina, ho desenmotllem i ja ho tindrem llest per servir.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Nyoquis de fajol

El fajol és un conreu molt típic i molt característic de la comarca de la Garrotxa, però amb un consum que no va més enllà de la comarca i molt estacional: les festes de Nadal, quan es consumeixen com a postres, en forma de farinetes (aquí). En canvi, d'altres països l'aprofiten molt més i el consumeixen de moltes altres formes. Per exemple, se'n poder fer nyoquis.
Aquesta és una de les receptes més populars per a fer-ne.

Ingredients (per unes 6-8 persones):
1 kg de patates
200 gr de farina de fajol
50 gr de farina de blat
1 ou
nou moscada
sal

per a la salsa:
mantega
alfàbrega
formatge ratllat

Bullim les patates amb la pell amb força aigua (recordeu que les patates les podeu posar en fred a l'olla). Quan siguin cuites i encara estiguin calentes, les passem pel passapurés. Salem i afegim nou moscada ratllada. Deixem refredar el puré i llavors, el barregem amb les farines i l'ou sencer.
Treballarem la pasta fins que ens quedi homogènia i lligada. Llavors en farem tires llargues a base d'anar estirant la pasta sobre un marbre lleugerament enfarinat, fins que tinguem cordons de pasta de la mida d'un dit. Anirem tallant-los i reservant-los en una safata també una mica enfarinada.
Quan els tinguem tots fets, posem a escalfar una olla amb molta aigua. Salem-la i esperem que comenci a bullir l'aigua. Caldrà llavors anar tirant els nyoquis i a mesura que vagin sortint a la superfície els retirarem amb l'escumadora. Els posem a escórrer i quan siguin tots cuits els barrejarem amb la salsa que hagem triat per l'ocasió.
En aquest cas, vàrem fer una salsa molt senzilla: varem escalfar mantega en una paella i quan estava ja del tot desfeta i vàrem tirar un bon grapat de fulles d'alfàbrega talladetes a tires fines. Ho vàrem deixar coure uns minuts, el temps necessari per que la mantega agafés el gust de l'alfàbrega i ho varem abocar pel damunt dels nyoquis. Immediatament, hi varem tirar el formatge ratllat pel damunt.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Truita de cigrons amb espinacs

Aquesta recepta va sortir va pocs dies a la vanguardia, i immediatament vaig decidir que l'havia de fer. De fet, i com si fos fet expressament, justament, tenia tots els ingredients a la nevera: uns espinacs frescos comprats aquell mateix dia i un grapat de cigrons cuits que ens havien sobrat del dia anterior. Una manera perfecta de fer reciclatge.

Ingredients (dues persones):
2 ous
150 g de cigrons ja cuits (aproximadament)
200 gr d'espinacs frescos
llet
1 cullerada sopera de llavors de sèsam torrat
oli i sal
1 all (opcional)

Batre els dos ous sencers, quan siguin mig batuts, afegir-hi un raig de llet, així la truita quedarà més esponjosa. Salar-los.
En una paella grossa, posar-hi un raig d'oli i quan sigui una mica calent, tirar-hi els espinacs tallats a tiretes. Deixar que es coguin. Quan siguin ben cuits, afegir-hi els cigrons cuits (si volem posar-hi all, ara seria el moment, ben talladet) i la cullerada de llavors de sèsam. Ho salarem amb moderació (tenint en conte que els ous batuts ja porten sal).
Ara començarem a fer la truita abocant els ous batuts a la paella i deixant que comencin a quallar una mica. Si cal, perquè els ous arribin a tocar el cul de la paella, anirem aixecant una mica els llegums amb comte de no trencar-los i sense remenar (estem fem una truita no pas uns ous remenats). Quan la base de la truita sigui quallada, bé arriba el moment crític de girar-la, i per això necessitarem un plat fondo. Amb el plat fondo tapem la paella (cal mirar de trobar un que sigui un pèl més gros que la paella, es clar) i amb comte però sense entretenir-s'hi gaire, la girem, deixant per tant, la part quallada de la truita a dalt , i la part que encara no ha quallat, abaix. Amb comte, farem lliscar la truita des del plat de nou a la paella, de forma que la part ja quallada quedi dalt i la part sense quallar quedi tocant el cul de la paella. Tornem la paella al foc, i deixem que la truita s'acabi de quallar.
Si ens sembla que la truita segueix crua o esta més feta d'una banda que de l'altra, caldrà que la tornem a girar.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Fideus amb tonyina

Aprofitant que encara estem en temporada de tonyina, hem preparat aquests deliciosos fideus. Un plat molt complert, que no implica una elaboració complicada, ni passar-se una estona excessivament llarga a la cuina. El més recomanable és utilitzar la ventresca de la tonyina, i coure a peces, però en aquest cas, nosaltres varem optar per a utilitzar uns filets de tonyina i perquè quedessin millor al plat, els varem tallar a daus.

Ingredients (per a dues persones):
2 ventresques de tonyina (o bonítol) d'aproximadament uns 400 g de pes total
(nosaltres varem utilitzar tonyina a daus, com ja he dit abans)
200 gr de fideus
1 ceba
1 pebrot verd
2 tomàquets madurs
all i julivert
aigua calenta aprox. mig litre
oli i sal

Possarem l'aigua en una olla i l'escalfarem fins que quasi bulli i llavors la mantindrem al foc a temperatura alta.
En una cassola, enrossirem els alls pelats. Quan agafin color, els treurem i els reservarem. Ara, sofregirem la ceba tallada molt petita, quan sigui transparent, hi afegirem el pebrot verd també tallat ben petitó. Quan hagin agafat color, hi afegirem els tomàquets ratllats, i immediatament la tonyina per fer-li donar volta i volta i retirar-la immediatament. Deixarem de nou sol el sofregit i hi afegirem els fideus, els hi donarem unes voltes i hi abocarem l'aigua bullent. Passats, deu minuts, hi afegirem de nou el peix i una picada feta amb all (els del principi, es clar)  i julivert. si fos el cas, hi afegirem més aigua calenta i deixarem que cogui a foc fort uns cinc minuts més. Deixarem reposar amb el foc apagat uns cinc minuts més i ja ho podem servir.

Seguidors