Muhammara v.2.0

Feia molt de temps que teniem ganes de fer Muhammara a casa perquè des del primer moment que la vàrem provar en un restaurant libanès ens va encantar a tots. És més que una salsa,és  un acompanyament, un aperitiu i primer plat deliciós i si va acompanyat de pa de pita encara més bo! Li diem versió 2.0 perquè falta un dels ingredients principals: suc de magrana, que no en tenim naltros! però queda igualment molt bé així.

Ingredients (4-5 persones):
3 pebrots vermells escalivats
1 o 2 alls
100 gr de nous pelades naturals
mitja llimona
1 cullerada de cafè de comí mòlt
1 mica de pa sec o torrat
oli
suc de magrana (no en teniem)

Començarem per escalivar els pebrots. Podem fer-ho posant-los nets i sense untar amb oli, sota el grill del forn. Caldrà anar donant-lis voletes fins que siguin tous i la pell torrada. Deixem refredar-los posant-los dins d'un plat i tapant-los o dins d'un olla o qualsevol altre recipient.

Quan els pebrots siguin freds, els pelem, els hi treiem les llavors i els posem al túrmix. També hi posem els alls tallats i pelats, les nous, el comí, el pa sec o torrat, el suc de la llimona, una mica de sal i un bon raig d'oli.
Passem tot pel túrmix fins que tinguem una crema fina. Si queda massa líquida, hi posem més anous o pa. Si queda massa espessa, un raig d'oli i/o una mica del suc que deixen els pebrots escalivats. Rectifiquem de sal. Cal que quedi força densa.

Fonoll gratinat al forn

El fonoll no és gaire emprat a la nostra cuina, com a molt és fa servir pels caldos i en el cas de les llavors per aromatitzar el peix bàsicament. A Italia en canvi el fan servir força com a verdura, a les amanides o com acompanyament del plat principal. Aquesta és una versió de la recepta del fonoll gratinat que és força popular i presenta forces variants.

Ingredients (2 persones):
2 fonolls (el bulb)
1 o 2 cullerades soperes de pa ratllat (o sopa torrada que li deien abans a la Garrotxa)
1 o 2 cullerades de formatge ratllat
sal i pebre
mantega

Es netegen els bulbs i se'ls hi treu alguna part lletjota que puguin tenir. Els tallem a rodanxes no gaire gruixudes. En una olla amb força aigua els fem bullir fins que siguin quasi bé cuits. Els escorrem i els refredem amb aigua freda.

Posem un raig d'oli en una llauna que pugui anar al forn, repartim els fonolls pel damunt, salem i empebrem i cobrim amb una barreja de pa ratllat i formatge ratllat. Repartim trossets de mantega pel damunt.

Posem la llauna a gratinar fins que tingui un color dauradet. Si creiem que el fonoll pot estar una mica massa cru, podem posar el forn i fer que s'acabin de coure.

Tiramisú de maduixots i festucs

Aquesta recepta és una variant del tiramisú  feta amb maduixots i festucs tal i com el seu nom indica. És força popular a la blogosfera italiana i és d'allà on l'hem treta.

Ingredients:
6 o 7 melindros (jo els he comprat, però si els voleu fer vosaltres, recepta aquí)
250 g de maduixots aproximadament
250 g de mascarpone (1 pot)
2 ous
50 gr de sucre + 1 cullerada sopera més
30 gr de farina de festucs (festucs naturals triturats)
30 g de festucs naturals triturats grollerament
1 tassa i mitja de llet
100 gr de xocolata a la pedra
1 culleradeta de cardamom en pols (o de canyella si us agrada més)

Netegeu i aixugeu els maduixots, elimineu-ne les cuetes i talleu-los a rodanxes.

Prepareu xocolata desfeta: poseu en un cassó tota la llet i la xocolata ratllada i, si ho voleu, una culleradeta de cardamom (o una altra espècie que us agradi). Poseu el cassó a foc mitja, i aneu barrejant constanment fins a tenir una xocolata desfeta no gaire espesa.

Repartiu els melindros en el fons d'una safata alta o d'un bol de pirex (també ho podeu fer en copes grosses individuals). Aboqueu la xocolata tèbia pel damunt. Deixeu refredar.

Quan la xocolata estigui ben freda, repartiu els maduixots tallats pel damunt.

Mentrestant, en un bol, barregeu els rovells d'ou amb els 50 g de sucre; quan siguin escumosos i una mica blanquinosos, afegiu-hi una cullerada de farina de festucs i el mascarpone. Seguiu treballant la barreja fins que sigui escumosa de nou.

A part, amb la batedora, treballeu les clares per fer-ne merengues. Quan siguin a mig muntar, hi tirem una cullerada de sucre, això ajudarà a mantenir-les fermes. Seguiu treballant-les fins que siguin fermes de nou i lluents.

Amb molta cura, aneu afegint les clares ja muntades a la barreja de mascarpone. Quan tinguem una pasta fina, l'aboquem amb cura damunt els maduixots. Adornem amb la resta de farina de festucs i amb els festucs tallats grollerament.

Ho guardem a la nevera, millor si s'està com a mínim una nit en fred.

Els festucs cal que siguin naturals, però si ho volem, els podem torrar una mica per augmentar-lis el gust: els posem en una paella (sense oli ni res òbviament) i els posem a foc mitja, amb cura, els anem barrejant i quan comencin a tenir una mica de coloret, els traiem. Cal vigilar de no cremar-los.

Gelat After Eight (xocolata i menta)

Un gelat amb una combinació irresistible: xocolata i menta. No té el color del que vénen a les botigues, però és 100% natural i si us fa il·lusió amb el color ben verd només us cal comprar colorant de pastisseria groc i blau i trobar el to de verd que us agradi (en vénen als supermercats).

Ingredients (6-8 persones):
200 g de nata liquida de muntar
1 brot de menta fresca
2 o 3 preses de xocolata al 70%
1 cullerada de sucre

Començarem per a fer una infusió de la menta i la nata liquida. Hi ha diverses maneres, nosaltres varem posar a bullir tota la nata i immediatament que estava per arrencar el bull, hi vam tirar la menta i ho vam deixar infusionar mitja hora aproximadament. La propera vegada, no farem bullir tota la nata: després no la varem poder muntar del tot bé i potser va ser per culpa d'aquesta bullida, per tant, el proper cop, bullirem una petita part i allà farem la infusió. Després que la tinguem freda, la barrejarem amb la resta.

Però ara, tornem al que vam fer nosaltres: varem  portar a bullir tota la nata com dèiem , hi vam tirar la menta i ho vam deixar infusionar. Al cap de mitja hora, vam treure la menta i vam deixar refredar.

Quan la nata estava freda la vam posar un parell d'hores a la nevera perquè es refredes més encara. Passat aquest temps, la vam treure i amb la màquina i les pales per muntar nata, vam començar a muntar-la, quan ens va semblar que agafava consistència, hi vam afegir una cullerada sopera de sucre; això normalment ajuda a pujar millor la nata. Com hem dit abans, vam tenir alguns problemes i no va acabar de muntar del tot bé, però va agafar una certa consistència i ho vam donar per bo.

Mentrestant, havíem trossejat ben petit les preses de xocolata i ho varem barrejar amb la nata. Un cop tot ben barrejat,  i dins d'un recipient de parets resistents, ho vam posar al congelador.

Com que no tenim màquina de fer gelats, de tant en tant, ho trèiem del congelador (cada 2 o 3 hores) i ho barrejàvem el millor que podíem. Això ajuda a evitar que es formin cristalls de gel.  Es fa d'un dia per l'altre i així queda ben gelat!

Arengada amb xipoll

Aquesta recepta l'hem treta un llibre de receptes tradicionals de les Garrigues ("les cuines de les terres de lleida: les Garrigues"); en el llibre hi ha diverses variants i nosaltres n'hem acabat fent la nostra pròpia versió...no queda molt clar si l'acompanyament de l'arengada ha de quedar més o menys sucós, sembla ser que va al gust de qui cuina, per tant nosaltres hem triat donar-li una consistència tipus puré de patates o polenta. Recomanen deixar en oli una estona les arengades per treure'ls-hi la salabró o fer servir sardines de la costa, que són menys salades.

Ingredients (per persona):
1 arengada
2 o 3 cullerades de farina
all i julivert al gust

Començarem per escatar l'arengada: es pot fer perfectament fent-les saltar amb un ganivet amb una mica de serra , només cal tenir en compte de no saltar-lis  la pell.

Un cop tinguem l'arengada neta, la fregim en una paella amb oli. Quan la tinguem ben rosseta, la traiem i la reservem.

En el mateix oli, hi afegirem un parell de cullerades soperes de farina no gaire plenes. Les deixem coure sense que es cremin, el temps que es perdi el gust a farina crua i agafi una mica de color. En aquest moment, hi tirarem l'all pelat i trinxat i el julivert picolat ben fi. La quantitat anirà al gust de cadascú. Li donem un parell de voltes i deseguit, hi afegim una mica d'aigua (1 o 2 tasses de cafè). Remenem bé, perquè es desfaci la farina i deixem que cogui. No deixem de remenar en cap moment. La pasta es lligarà i agafarà la consistència d'un puré. Si ho volem més liquid, hi afegirem més aigua. Deixem que cogui i quan sigui ben cuita i lligada la pasta, retirem del foc i servim com a acompanyament de l'arengada.

Flognarde de peres

Una recepta molt senzilla treta d'un receptari típic de la zona d'Alvèrnia. Molt senzilla de fer (repeteixo) i molt gustosa. En aquest cas l'hem fet amb peres, però també la podem fer amb pomes dolces.

Ingredients:
2-3 peres de Puigcerdà o de Conference
150 g de farina
100 g de sucre
3 ous
500 ml de llet
una cullerada d'anís
1 llimona (per que no s'ennegreixi la llimona)
sucre per decorar


Tallem a llunes primes les peres i freguem els trossos amb llimona a mesura que els anem  tallant perquè no ennegreixin.

Mentrestant, barregem la farina amb el sucre i els ous i quan tinguem una pasta llisa i homogènia i  a poc a poc perquè no s'agrumolli la pasta, hi afegim la llet  i al final de tot, l'anís.

Repartim les peres en una llauna prèviament untada amb mantega. La llauna cal que sigui alta com a mínim 3 o 4 dits. Si cal, folrarem la llauna amb paper de forn; llavors caldrà que untem la llauna, posem el paper i untem el paper per sobre.

Un cop repartides les peres, hi aboquem amb compte la pasta. Enfornem a 180º fins que la pasta sigui cuita.

Deixem refredar un cop ben cuita i hi tirem sucre pel damunt just abans de servir-la.

Espinacs amb alls i sèsam a la Coreana (Sigeumchi Namul)

Una recepta senzilla i que aprofita un producte que encara tenim en temporada: els espinacs. Serveix com a primer plat o com acompanyament. Es menja fred, com si fos una amanida.

Ingredients (1-2 persones):
800 gr d'espinacs frescos nets
1 cullerada sopera de llavors de sèsam torrades
1 gra d'all gros o 2 de petits
1 cullerada sopera de salsa de soja
1 cullerada sopera d'oli de sèsam (jo he fet servir oli d'oliva)

Pelarem l'all i el picolarem ben finet. Farem una marinada amb la salsa de soja, l'oli, l'all picolat i les llavors de sèsam. Reservarem.

Bullirem amb un pèssic de sal els espinacs. Quan siguin cuits, els escorrem i els deixem refredar. Amb les mans o amb una forquilla els hi traiem tota l'aigua que tinguin. Barregem amb la marinada i ja ho tindrem llest per servir. Ho podem deixar reposar unes hores a la nevera, si ho preferim.

Faves a la tarragonina

Una recepta per aprofitar les últimes faves tendres de la temporada:  faves a la tarragonina. L'hem treta (la recepta) del llibre "culinària" de Rondissoni, un cuiner suís que va ser molt famós a la Barcelona de principis de segle.
Les faves les hem comprades a les pageses del Delta del Llobregat que venen encara a vendre a la plaça.

Ingredients (2 persones):
1 kg de faves sense desgranar per persona
2 talls de cansalada ben macos
4 o 5 cebes tendres petites
1 tros de costella de porc (aportació nostra)
1 branca de menta fresca
1 gotet de vi ranci
canyella

Començarem per desgranar les faves, si n'hi haguessin de molt tendretes les podem deixar amb la tavella i tot.

En una olla que es pugi tapar, hi tirem un raig d'oli i saltegem la cansalada i la costella de porc. Quan comenci a agafar color, hi afegim les cebes tendres tallades petites i es deixa que s'estovin una mica.

S'hi afegeix llavors les faves i la menta, una mica de sal, pebre i canyella en pols. S'hi afegeix el vi ranci, es tapa i es deixa que cogui fins que sigui cuit.